Educació social a l'escola Silvestre Santaló de Salt
La Jordina recentment és
titulada en educació social i des de que es va graduar ha treballat a centres d’educació formal. A l’escola de primària Silvestre Santaló de Salt
hi està duent a terme un reforç en matemàtiques i, alhora, combina aquesta
feina amb el Projecte Xarxa Tallers en Famílies de Vincle (Associació per la
Recerca i l’Acció Social), que treballa amb l’escola El Pla, l’escola El Veïnat
i La Farga, totes tres de Salt.
En el primer cas, la Jordina
ens explica que treballa conjuntament amb les/els docents/mestres i li indiquen
el que ha de fer en la mateixa classe, així com li proporcionen material
corresponent. Per tant, diu, hi ha força recolzament i no té la sensació que
“s'hagi de buscar la vida”, ja que està contractada com educadora però fent
tasques de mestra de suport en el cicle mitjà i superior de primària en matèria
de matemàtiques.
Això mateix ho descriu
com a una dificultat ja que no s'identifica la seva funció com educadora, doncs
fa de mestra de suport. Ens
comenta que ja fa dos anys que treballa en aquesta escola i al principi alguns
mestres es pensaven que era una noia de pràctiques i, de retruc, els alumnes
també. Això creu que no va ajudar en la seva acollida o en les tasques en un
primer moment i que hi va haver una manca de comunicació de la coordinació cap
als i entre els mestres.
Altrament, veu com a
dificultat el seu horari laboral. És una
feina de 7h a la setmana: una de coordinació i sis de classes i intervenció. I
d'aquestes sis hores està a 6 classes diferents, això significa que està una hora
per classe a la setmana i depenent de les necessitats de l'alumne expressa que
no té els mateixos infants cada setmana.
Per altra banda, destaca
com a fet positiu i favorable la bona acollida de la gran majoria de mestres a
les aules, sense notar cap tipus de rebuig o resistència envers la seva tasca.
La Jordina també
expressa que la rebuda dels infants a la seva figura és bona, doncs dins del
sistema, diu, els nens entenen que una professora de reforç els pot ajudar a
aprovar allò que se'ls demana i generalment això és ben rebut, per més que
sigui una persona externa no referent i que els alumnes amb qui està vagin a un
altre ritme que la resta de la classe. Segons comenta, intenta fer les classes
de manera més dinàmica però pràcticament no té temps de preparar-les i això li
dificulta la feina.
Pel que fa al projecte
de Vincle, la Jordina du a terme les tasques encomanades del propi projecte i, especifica,
en aquest cas sí que és ella mateixa que s’ha d'organitzar. Les tasques que
realitza són a grans trets dinamitzar els tallers de Salut i potenciar la
relació família-escola dins dels mateixos centres educatius de Salt. Oferir un
espai d'apoderament a les famílies que reverteixi en l'èxit escolar de
l'alumnat i coordinar les persones voluntàries del projecte.
Com a dificultat, la
Jordina troba que el projecte no arriba a totes les famílies, de moment només
són dues persones al projecte i els hi manca temps per abastar-ho tot. Ara
bé, veu que facilita molt la seva tasca la implicació de les famílies (les
famílies que assisteixen, comenta, ho fan de manera voluntària i la
majoria amb moltes ganes de participar), la disponibilitat de les escoles, la
motivació pel treball en xarxa i l’acceptació general del projecte entre les
diverses parts.
També explicita que és
un projecte extern als centres i que no comparteix tasques amb l’equip docent
de les escoles.
Per finalitzar, quan li
demanem si troba necessari o no introduir cada vegada més l’ES a l’àmbit
formal, prefereix no “mullar-se”, diu que no ho sap, però afegeix:
“Penso que ja partint de la universitat, els educadors (siguem mestres o educadors o treballadors socials) hauríem de compartir més espais i conèixer més la part comuna de totes, que és el treball amb persones i per tant la part social i emocional. Jo apostaria perquè el sistema educatiu es mostrés més receptiu a acollir les habilitats emocionals i es potenciés l'educació emocional a les escoles. Tanmateix promoure els centres aquesta part més social. Crec doncs que és (de forma molt general) en aquests dos punts principalment on es vol introduir l'educadora social als centres formals, aleshores seria bo que les universitats reforcessin aquests aprenentatges pels estudiants i futurs professionals en aquest aspecte.”
“Penso que ja partint de la universitat, els educadors (siguem mestres o educadors o treballadors socials) hauríem de compartir més espais i conèixer més la part comuna de totes, que és el treball amb persones i per tant la part social i emocional. Jo apostaria perquè el sistema educatiu es mostrés més receptiu a acollir les habilitats emocionals i es potenciés l'educació emocional a les escoles. Tanmateix promoure els centres aquesta part més social. Crec doncs que és (de forma molt general) en aquests dos punts principalment on es vol introduir l'educadora social als centres formals, aleshores seria bo que les universitats reforcessin aquests aprenentatges pels estudiants i futurs professionals en aquest aspecte.”
Sandra Castillejos, Joan Ferragutcases, Laura Mora, Alfonso Pérez
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPel que fa a aquesta experiència, volem destacar dues coses que hem observat a les dues feines que combina la Jordina.
ResponEliminaA la primera, com a professora de reforç de matemàtiques tornem a veure aquesta difuminació que ronda envers la figura de l'educador a l'escola. La funció d'educadora no apareix per cap lloc, i de fet, creiem que està ocupant una plaça que li correspon a un/a docent, ja que ells són els que estan formats per això. De nou, trobem aquest intrusisme entre professions que tant hem comentat a classe i que considerem molt important treballar. Com a positiu, veiem el que comenteu que els docents tenen una bona mirada cap a la seva feina, encara que insistim, no hauria de realitzar.
Pel que fa a la segona feina, considerem que sí que pertany al que nosaltres com a grup, creiem que ha de ser la tasca d'un educador a un centre formal, aquest treball amb família - escola. Tot i això, seguim trobant negativa quant a què sigui un projecte extern als centres, quan haurien de treballar tots junts.
Per tant, com a conclusió destaquem la importància de què cada perfil tingui una feina clara i distingida al centre adequada a la seva formació, però que no treballin de manera independent sinó en col·laboració per al benefici de l'escola; Professionals - Escola - Família.
Molt interessant aquesta experiència, ja que una mateixa educadora, alhora fa dues feines que creiem que escenifiquen perfectament els dilemes que comentàvem durant l'assignatura.
Sara De la Calle, Raquel Garzón, Tamara Galan i Lydia Cervera