Educació social a l'escola Silvestre Santaló de Salt




La Jordina recentment és titulada en educació social i des de que es va graduar ha treballat a centres d’educació formal. A l’escola de primària Silvestre Santaló de Salt hi està duent a terme un reforç en matemàtiques i, alhora, combina aquesta feina amb el Projecte Xarxa Tallers en Famílies de Vincle (Associació per la Recerca i l’Acció Social), que treballa amb l’escola El Pla, l’escola El Veïnat i La Farga, totes tres de Salt.
En el primer cas, la Jordina ens explica que treballa conjuntament amb les/els docents/mestres i li indiquen el que ha de fer en la mateixa classe, així com li proporcionen material corresponent. Per tant, diu, hi ha força recolzament i no té la sensació que “s'hagi de buscar la vida”, ja que està contractada com educadora però fent tasques de mestra de suport en el cicle mitjà i superior de primària en matèria de matemàtiques.
Això mateix ho descriu com a una dificultat ja que no s'identifica la seva funció com educadora, doncs fa de mestra de suport. Ens comenta que ja fa dos anys que treballa en aquesta escola i al principi alguns mestres es pensaven que era una noia de pràctiques i, de retruc, els alumnes també. Això creu que no va ajudar en la seva acollida o en les tasques en un primer moment i que hi va haver una manca de comunicació de la coordinació cap als i entre els mestres.          
Altrament, veu com a dificultat el seu horari laboral.  És una feina de 7h a la setmana: una de coordinació i sis de classes i intervenció. I d'aquestes sis hores està a 6 classes diferents, això significa que està una hora per classe a la setmana i depenent de les necessitats de l'alumne expressa que no té els mateixos infants cada setmana.
Per altra banda, destaca com a fet positiu i favorable la bona acollida de la gran majoria de mestres a les aules, sense notar cap tipus de rebuig o resistència envers la seva tasca.
La Jordina també expressa que la rebuda dels infants a la seva figura és bona, doncs dins del sistema, diu, els nens entenen que una professora de reforç els pot ajudar a aprovar allò que se'ls demana i generalment això és ben rebut, per més que sigui una persona externa no referent i que els alumnes amb qui està vagin a un altre ritme que la resta de la classe. Segons comenta, intenta fer les classes de manera més dinàmica però pràcticament no té temps de preparar-les i això li dificulta la feina.       
Pel que fa al projecte de Vincle, la Jordina du a terme les tasques encomanades del propi projecte i, especifica, en aquest cas sí que és ella mateixa que s’ha d'organitzar. Les tasques que realitza són a grans trets dinamitzar els tallers de Salut i potenciar la relació família-escola dins dels mateixos centres educatius de Salt. Oferir un espai d'apoderament a les famílies que reverteixi en l'èxit escolar de l'alumnat i coordinar les persones voluntàries del projecte.
Com a dificultat, la Jordina troba que el projecte no arriba a totes les famílies, de moment només són dues persones al projecte i els hi manca temps per abastar-ho tot. Ara bé, veu que facilita molt la seva tasca la implicació de les famílies (les famílies que assisteixen, comenta, ho fan de manera voluntària i la majoria amb moltes ganes de participar), la disponibilitat de les escoles, la motivació pel treball en xarxa i l’acceptació general del projecte entre les diverses parts.
També explicita que és un projecte extern als centres i que no comparteix tasques amb l’equip docent de les escoles.
Per finalitzar, quan li demanem si troba necessari o no introduir cada vegada més l’ES a l’àmbit formal, prefereix no “mullar-se”, diu que no ho sap, però afegeix: 

“Penso que ja partint de la universitat, els educadors (siguem mestres o educadors o treballadors socials) hauríem de compartir més espais i conèixer més la part comuna de totes, que és el treball amb persones i per tant la part social i emocional. Jo apostaria perquè el sistema educatiu es mostrés més receptiu a acollir les habilitats emocionals i es potenciés l'educació emocional a les escoles. Tanmateix  promoure els centres  aquesta part més social.  Crec doncs que és (de forma molt general) en aquests dos punts principalment on es vol introduir l'educadora social als centres formals, aleshores seria  bo que les universitats reforcessin  aquests aprenentatges pels estudiants i futurs professionals en aquest aspecte.”

Sandra Castillejos, Joan Ferragutcases, Laura Mora, Alfonso Pérez
   


Comentaris

  1. Pel que fa a aquesta experiència, volem destacar dues coses que hem observat a les dues feines que combina la Jordina.

    A la primera, com a professora de reforç de matemàtiques tornem a veure aquesta difuminació que ronda envers la figura de l'educador a l'escola. La funció d'educadora no apareix per cap lloc, i de fet, creiem que està ocupant una plaça que li correspon a un/a docent, ja que ells són els que estan formats per això. De nou, trobem aquest intrusisme entre professions que tant hem comentat a classe i que considerem molt important treballar. Com a positiu, veiem el que comenteu que els docents tenen una bona mirada cap a la seva feina, encara que insistim, no hauria de realitzar.

    Pel que fa a la segona feina, considerem que sí que pertany al que nosaltres com a grup, creiem que ha de ser la tasca d'un educador a un centre formal, aquest treball amb família - escola. Tot i això, seguim trobant negativa quant a què sigui un projecte extern als centres, quan haurien de treballar tots junts.

    Per tant, com a conclusió destaquem la importància de què cada perfil tingui una feina clara i distingida al centre adequada a la seva formació, però que no treballin de manera independent sinó en col·laboració per al benefici de l'escola; Professionals - Escola - Família.

    Molt interessant aquesta experiència, ja que una mateixa educadora, alhora fa dues feines que creiem que escenifiquen perfectament els dilemes que comentàvem durant l'assignatura.

    Sara De la Calle, Raquel Garzón, Tamara Galan i Lydia Cervera

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada