TIS a un IES de Martorell

-
Tarda de conversa i cafè amb Anna Isant, Tècnica en Integració Social en un Institut d’Educació Secundària a Mataró
L'Anna Isant comença a treballar com a Tècnica d’Integració Social el mes de Maig de l’any 2011 fent una substitució a un Institut d’Educació Secundària a Martorell. Al setembre del mateix any el seu contracte passa a ser temporal d’interinitat i treballa en aquest centre els següents sis anys.

Des de setembre del 2018 treballa a Mataró en un Institut d’Educació Secundària. El seu contracte segueix sent temporal d’interinitat en la categoria laboral del grup professional C1. Està contractada a 37.5 hores/setmana pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. D’aquestes 37.5 hores, 5 hores són de reunions i 2.5 hores no necessàriament han de ser al centre. Normalment són de formació, preparació material, etc. Per tant, les hores d’atenció directa al centre són 30 hores a la setmana.

Les tasques de l’integradora social són nombroses, sent les funcions principals les següents:

-          Desenvolupar habilitats d’autonomia personal i social en alumnes en situació de risc.

-          Participar en la planificació i el desenvolupament d’activitats d’inclusió social.

-          Col·laborar en la prevenció, detecció i resolució de conflictes entre iguals.

-          Prevenir, detectar i intervenir en casos d’absentisme escolar.

-          Acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars.

-          Donar suport a les famílies en el procés d’inclusió social dels joves i infants.

-          Afavorir relacions positives dels alumnes amb l’entorn.

Actualment està iniciant un projecte a l’hora del pati per afavorir les relacions socials amb alumnes que tenen dificultats de socialització. És un espai de jocs on ells mateixos dirigeixen el joc i troben un espai de confiança i protecció on poder-se comunicar les seves preocupacions. S’inclouran dinàmiques de grups i propostes noves que els alumnes o que els professors i ella detectin que puguin anar bé.

Amb els anys s’han anat definint les funcions de l’integrador social. En un inici ningú tenia clar quines eren les funcions de l’integrador social, així que a vegades feia tasques que no li pertocaven per desconeixement de la seva pròpia feina. A dia d’avui, encara s’està treballant sobre quines tasques ha de fer l’integrador social i el lloc que ocupa dins del centre i el claustre. Actualment s’han creat grups de treball per definir les funcions per zones territorials i es troben per elaborar i pensar aquestes tasques.

La demanda inicial és que l’integrador ofereixi una mirada social al claustre i segueix sent l’objectiu de l’integrador social. “Cal, dins de l’educació formal una mirada també de l’educació no formal. Són moltes les problemàtiques socials que ens podem trobar en els centres educatius per motius diferents, econòmics, culturals, problemes familiars, que incidiran en diferent mesura en la conducta i aprenentatge dels alumnes. Cal doncs una comprensió d’aquests fets per poder atendre i donar resposta a aquestes problemàtiques.”, afegeix. 

Per a realitzar les funcions es coordina amb diferents agents. Per descomptat dins del centre hi ha coordinació amb direcció, departament d’orientació i amb l’equip docent que és amb qui es treballa el dia a dia. Pel que fa als agents externs es coordina amb les diferents àrees de Serveis Socials a través de les Comissions Socials, amb trucades i/o correus quan és urgent. Es coordina amb el referent de l’EAP del territori i la treballadora social. Amb la infermera del Programa Salut i Escola i amb psicòlegs de dos serveis locals.  Amb els espais joves de la localitat. Amb el dispositiu local d’inserció. A través de la referent de l’EAP mantenen coordinació amb el CSMIJ i en el cas de tenir un alumne a la UEC es coordinaria amb ells.

Participa en la Comissió d’Absentisme Local, en la Comissió de Prevenció de Drogodependències i en la Taula d’Infància.

Amb tots els agents hi ha molt bona coordinació i resposta. El treball és imprescindible fer-lo en xarxa, ja que sols no podrien donar resposta a la demanda social.

Ailén Dandeü, María Elena Menna i Maria Teixidó


Comentaris

  1. Unknown27 d’abril del 2019, a les 13:06

    Ens ha semblat molt interessant l’entrevista realitzada a l’Anna Isant, Tècnica en Integració Social en un institut de Mataró. És per aquest motiu que voldríem destacar diferents aspectes sobre el que explica la professional.
    En primer lloc trobem molt positiu que durant aquests anys hagi estat en el mateix lloc de feina, ja que aquest fet ens permet veure una notable evolució. Doncs com heu dit, al principi no se sabia quines eren les funcions i actualment a més d’haver-se aclarit moltes d’elles, existeixen comissions territorials per definir-les encara més. Tot i això, queda clar que les seves funcions giren entorn d’afavorir la inclusió social dels joves.
    En conclusió, pensem que no hi ha cap figura com la del TIS (o educador) que pugui aportar al claustre una mirada més social i capaç de donar solucions a totes les problemàtiques socials, culturals, familiars i econòmiques que es troben en els centres educatius. Pensem, però, que encara queda molt per millorar i aportar, però que al llarg del temps la nostra professió s’anirà instaurant al sistema educatiu formal.

    Anna Alonso, Francisco Blanco, Amal El Kafroune i Carla Farré

    ResponElimina
  2. Aida Moreno30 d’abril del 2019, a les 15:49

    Primerament, destacar la sort que ha tingut l'Anna Isant d'haver-se pogut introduir com a Tècnica en Integració Social l'any 2011 en l'institut d'Educació Secundària de Martorell, haver-se fet interina i mantenir-se durant sis anys en el mateix centre educatiu. Pel fet que aquesta figura estava i encara està, menys reconeguda que la de l'Educador/ Social, i la manca de recursos econòmics tampoc era un agent facilitador.

    Actualment, treballa a jornada completa com a TIS en l'Institut d'Educació Secundària de Mataró, fet que ens demostra canvis positius en l'estructura dels centres educatius, ja que hi ha molt pocs TIS en aquests, i menys, que estiguin contractats a jornada completa.

    Esmentar que ens ha semblat molt interessant i creatiu el projecte que ha creat per dur-lo a terme a l'hora del pati, perquè això demostra que l'Anna és una professional amb ganes, actitud, habilitats i competències per assolir aquest treball.

    En relació a les diferents tasques i funcions de l'Anna, destacar que totes són molt correctes i necessàries, però, la quantitat de feina que porta ella sola és massa, ja que ha de fer intervenció directa, tant amb professors/es, pares, nens/es... com coordinacions amb un munt d'altres institucions, etc. I pensem que és un gran volum de feina perquè ho porti una persona sola. L'ideal seria que n'hi hagués dos, per tal que tot el pes no recaigui sobre un/a mateix/a, i així, evitar saturacions i estrès laboral, i que el resultat en els nens/es i joves sigui més enriquidor.

    Per últim, esmentar que estem d'acord amb el de la mirada social que hauria de tenir el professorat de tots els centres educatius, pel fet que molts d'ells/es són molt intel·ligents i en saben molt de donar i dirigir les classes, però no estan ben formats en pedagogia ni psicologia, de manera que tenen mancances a l'hora d'entendre i atendre les necessitats de molts joves i adolescents. Per això, seria idoni que la figura d’un professional de l’àmbit social s’introduís de forma obligatòria en totes les plantilles dels equips educatius de les diferents escoles i instituts.


    Aida Moreno, Rocio Morales, Samia Vozmediano, Montse Guerra i Miriam mebdaoui.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada