Educació social a l’Institut Josep Brugulat (Banyoles)
La Núria Pacheco fa
8 anys que és l’educadora social de l’institut Josep Brugulat de Banyoles, a
qui li hem realitzat una entrevista per tal de destacar les funcions de
l’educador social al centre educatiu formal. Es tracta d'una figura que està
ben instaurada, ja que fa uns 15 anys que existeix al centre i se segueix
apostant per ella.
La contractació
és a partir de l’AMPA, mitjançant l’empresa Orió Eduserveis SL (empresa de
serveis educatius), però la demanda d’incorporar aquesta figura neix a partir de
l’institut. La Núria treballa 12 hores a la setmana, repartides en tres dies, i
la seva figura és concebuda com un professional extern que forma part de
l’organització de l’institut i treballa en diferents projectes, els quals poden
variar segons necessitat i demanda del moment.
- Projecte singular POT’s (Pla d’Orientació
al Treball)
És un projecte de
diversificació curricular que es desenvolupa a 3er d’ESO i per un col·lectiu
d’alumnat concret. S’estableix un conveni amb Ensenyament,
l’Ajuntament de la zona, així com les empreses i entitats del territori perquè
l’alumne sigui partícip del món empresarial, compaginant empresa i institut.
Aquests alumnes tenen dues tutores, una a nivell d’empresa (l’educadora social)
i l’altre a nivell de centre (una de les psicopedagogues). Per formar part
d’aquest projecte es necessiten uns requisits d’accés, hi ha un nombre limitat
de places i, alhora, s’estableixen un compromís així com uns objectius
individuals amb l’alumne.
D’aquesta manera,
la funció de l’educadora social en aquest projecte és el seguiment d’aquest
alumnat a les empreses (buscar l’empresa per l’alumne, trucades o trobades
presencials de seguiment amb l’empresa, fer un informe a final de cada
trimestre i controlar el diari de camp de
l’alumne.)
- Aula de convivència i reflexió
L’aula de
convivència fa referència a l’aula on els alumnes han d’acudir si estan
expulsats de classe. Se’n diu així perquè té com a objectiu principal treballar
in situ els motius de l’expulsió i registrar la incidència per tal que hi hagi
un treball posterior en cas que sigui necessari.
La figura de
l’educador social fa un control i seguiment d’aquells alumnes que
reiteradament estan expulsats, i alhora en registra les incidències.
- CAD (Comissió d’Atenció a la
Diversitat)
Comissió que es
reuneix 2h setmanals on en són partícips l’EAP, la coordinadora de primer cicle
(psicopedagoga de 1r i 2n d’ESO), la coordinadora de segon cicle (psicopedagoga
de 3r i 4t d’ESO), la coordinadora de cicles i batxillerat, la professora de
l’aula d’acollida i l’educadora social. La CAD és una estructura organitzativa
de l’institut en què es parla de les necessitats i problemàtiques dels alumnes
com de situacions diferents que afectin el centre.
La Núria
considera interessant la seva participació en la CAD, ja que li permet estar
al cas de situacions de diferents alumnes encara que no intervingui de manera
directa, però d'aquesta manera en té el coneixement per si ha d’intervenir. Alhora, és l’òrgan
on es prenen decisions, una de les quals és decidir a quin alumne l’educadora
social l’hi fa un seguiment més específic.
- Comissió social
De manera trimestral
es fa una comissió social per fer un seguiment i la valoració de diferents
casos de menors on participen l’EAP, Serveis Socials i l’educadora social.
La tasca de
l’educadora social és fer un traspàs d’informació del funcionament de l’alumne
a l’institut, recollir la informació que aporten els altres agents educatius i
socials, així com establir línies d’actuació entre tots els participants.
- Coordinacions amb diferents recursos
i agents de la ciutat.
La figura de
l’educador social fa derivacions i seguiments amb diferents recursos i agents
del Pla de l’Estany. Actualment, les coordinacions són les següents:
- Càritas (aula d’estudi)
- Aules d’estudi municipals
- Servei psicològic de Cornellà del Terri
- Consell esportiu del Pla de l’Estany
- Aula d’estudi de l’institut Josep Brugulat.
- Trobada comunitària
L’educador social
participa en representació de l’institut a la trobada comunitària de Canaleta,
barri on s’ubica el centre educatiu. D’aquesta manera, fa d’enllaç vinculant entre barri i centre.
Alhora, durant
l’entrevista destaca que l’educador social entra a la reunió de claustre al
principi i final de curs. En la primera es presenta i dóna a conèixer aquesta
figura a la resta de professionals del centre i a la darrera, presenta els
resultats de la seva tasca educativa, donant d’aquesta manera valor i prestigi
a la seva figura i tasca educativa.
D’aquesta manera,
podem concloure que les funcions de l’educació social a l’Institut Josep
Brugulat de Banyoles són les següents:
- Tutories i seguiment de l’alumnat del projecte singular.
- Coordinació amb les empreses partícips del projecte singular.
- Informació i seguiment amb les famílies del projecte POT’s.
- Seguiment d’aquell alumnat amb necessitats i/o problemàtiques diverses (1 o 2 hores setmanals) i registre de les actuacions realitzades.
- Participació i assistència a la CAD.
- Participació i assistència als patis.
- Coordinacions i seguiment amb la comissió social.
- Coordinacions amb diferents recursos i agents de la ciutat.
- Participació en la trobada comunitària de Canaleta.
- Enllaç i vincle entre barri i centre educatiu.
- Participació en el claustre d’inici i final de curs.
- Memòria de la tasca realitzada durant el curs acadèmic.
JOSE CERVANTES, ALBA FARRÀS, MARTA PERA, JÚLIA
PUELL, ALBA RODRÍGUEZ I JOAN SOBRERROCA.
En primer lloc, volem agrair als nostres companys i companyes perquè hi han recollit molt clarament tota la informació sobre l'experiència de l'educadora social Núria Pacheco, fet que ens facilita voler afegir algun comentari al respecte.
ResponEliminaPel que hem pogut conèixer en l'entrevista realitzada a l'educadora social Meritxell Olivé, les funcions que realitza la Núria són clarament pròpies de la nostra professió, com ara el seguiment d'alumnes amb dificultats, la participació en reunions i la coordinació amb diversos professionals i entitats de la zona. Potser trobem a faltar algunes funcions com la mediació i la gestió de conflictes en el centre. També és cert que amb el nombre d'hores que està contractada ja fa prou funcions, fins i tot pensem que en excés i no sabem fins a quin punt això pot cremar a la professional.
D'altra banda, cal valorar molt positivament que l'educadora social pugui assumir tasques que impliquin la coordinació amb famílies i que, a més, sigui un enllaç amb la comunitat i els serveis del barri. Sabem de la dificultat i hores de treball que això representa per les experiències que hem pogut recollir i per això encara ens sorprèn més que n'estigui sent capaç.
En definitiva, estem contents de saber que ja hi ha centres educatius que incorporen la nostra figura professional per dur a terme aquest tipus de tasques. Cal donar valor a l'institut Josep Brugulat de Banyoles per ser un bon exemple pels anys que ja fa que compta amb la figura de l'educadora social.
Grup: Ingrid Florez, Alexandra Rau, Ruth Gibernau, Hatim Bourkadi i Ferran Lloret.
Com a grup, ens sorprèn els anys d'experiència que ha tingut l'Institut Josep Brugulat envers la presència de l'educador social, 15 anys. Un dels dubtes que ens sorgeix és d'on prové la demanda d'incorporar aquesta figura professional i el motiu pel qual s'ha incorporat.
ResponEliminaConeixem que l'Institut Josep Brugulat és un institut on hi ha un alt percentatge de fills de persones immigrants i hi ha el mite que és un institut gueto segons rumors que es realitzen al poble de Banyoles. No compartim en absolut aquest mite sinó que som partidaris a opinar que és un institut com qualsevol altre amb pluralitat de cultures i orígens. Se'n fa una major accentuació degut a la ubicació en la qual es troba, al barri de Canaletes.
Paral·lelament, destaquem les tasques i línies d'intervenció que té l'educador social dins l'Institut però percebem certa funció d'apagafocs. Com a altres articles d'experiències d'aquest Blog podem veure com les intervencions i projectes de prevenció són escasses o inexistents. Les intervencions van enfocades a totes aquelles problemàtiques que dit d'alguna manera han "explotat" o s'ha manifestat.
I finalment, ens sembla interessant la idea de "Trobada Comunitària" , ja que és una manera d'implicar agents comunitaris com les famílies, veïns, professionals de l'àmbit educatiu, lleure, oci... Segons el que hem entès aquesta trobada comunitària es fa dos cops l'any, el començament i al final del curs acadèmic. Doncs, seguint amb aquesta idea aportaríem la idea d'implicar a aquesta comunitat perquè realment hi hagi un treball integral i hi hagi un sentiment de pertinença. És important fer reconèixer la nostra figura professional com a educadors però també que la comunitat tingui un paper més enllà de la participació com a oients a les trobades.
A poc a poc anem fent-nos un lloc dins l'àmbit formal, ja que com es pot veure a aquest blog són moltes les tasques i intervencions que els docents no poden abordar per manca de temps però sobretot per manca d'eines, estratègies i formació en aquest àmbit.
Anna Alonso, Fran Blanco, Amal El Kafroune, Carla Farré.
Per començar, és important i agraït observar com alguns instituts estan començant a introduir la figura de l'educador social com a professional dins dels instituts, en aquest cas en aquest institut de Banyoles, l'únic inconvenient podria ser, que tot i que estigui dins del sistema educatiu formal, la seva contractació i per tant demanda de la figura, sigui fora de l'administració d'ensenyament, és a dir, ho facin els propis ajuntaments o AMPA dels centres.
ResponEliminaPerò l'altre cosa important a destacar és el gran nombre de funcions que realitza l'educador Núria Pacheco amb les poques hores de treball que té contractades dins del centre. Potser si pogués optar a realitzar més hores dins del seu horari laboral al centre, les possibles repercussions que esdevindrien de la seva tasca serien encara més enriquidores.
Tot i així, després de mantenir de manera personal una conversa amb la Núria durant les estades al campus d'Educació Social, també se'ns va informar que gràcies a realitzar les seves hores de feina a través del grup de contractació, podia tenir més llibertat per desenvolupar la seva tasca, ja que tant podia fer feina dins del centre escolar, com realitzar tasques fora d'aquest, com seria anar a contactar de manera personal amb les famílies a les seves respectives cases, poder apropar-se a on és trobessin els menors que fessin absentisme escolar, entre altres. Per tant, tot i no formar part de l'administració, tenen clar que les llibertats que tenen a dia d'avui, en el moment que la figura de l'educador estigues instaurat de manera legal en el sistema educatiu formal, moltes coses i formes de fer podrien variar, així com continus canvis i partides de diners segons la voluntat política que existís en el moment de realitzar els pressupostos.
Rocio Morales, Aida Moreno, Samia Vozmediano, Montse Guerra, Miriam Mebdaoui