TIS a l'IES de Lloret de Mar

Experiència personal María Elena, TIS i futura Educadora Social

El meu nom és Maria Elena, sóc Integradora Social i estudiant de quart any del Grau d’Educació Social a la Universitat de Girona. He treballat com a integradora en la USEE d'una escola de primària i també com a vetlladora i monitora en un casal.

Al febrer d'aquest any, vaig ser contractada en un Institut de Lloret de Mar per treballar com a TIS des de l'AMPA. El meu contracte és de vint hores setmanals. L’horari és de dilluns a divendres de 8,30 a 13 hores. Les hores restants per completar la jornada laboral les dedico a reunir-me amb pares d'algun alumne que, per qüestions d'horari, no poden anar a l'Institut per reunir-se amb mi. D’aquesta manera algunes de les entrevistes les realitzo fora del centre educatiu. A més, els dimecres vaig a classes a la Universitat de Girona, ja que em queda una última assignatura per tal de poder graduar-me com a educadora social.

De moment, el meu treball a l’institut consisteix en fer intervencions individuals a alumnes de primer i segon any de l'ESO. La finalitat de la meva incorporació a l’equip és començar a crear vincle amb els alumnes, per tal de poder intervenir d’una manera més eficaç i eficient de cara al pròxim curs, ja que hi ha  la possibilitat d’estar l’any que ve exercint la meva professió a jornada completa.

Per tal de realitzar el treball en equip em coordino amb dues orientadores d'estudi i també amb la coordinadora pedagògica. Elles m'han assignat als alumnes amb més necessitats d'atenció, sigui per problemes conductuals, emocionals, familiars, etc.

Des del meu punt de vista, els presumptes problemes que tenen aquests adolescents són majoritàriament de caire emocional, ja que considero que les conductes són conseqüència del nostre estat emocional. Per aquesta raó m'estic capacitant i realitzant les meves intervencions d'orientació des de la vessant de la neurociència, que com diu Timoneda (2015) "ens permet conèixer els mecanismes cerebrals que originen les conductes, com es desenvolupa el cervell, com madura la persona, com es gestionen les emocions, com funciona el nostre cervell pensant, etc." (p.18). En el meu dia a dia en l’àmbit professional, faig servir i inspiro la meva intervenció en els recursos d’aquesta autora, les tècniques de comunicació, un alt nivell d'empatia i respectant la llibertat de les persones, tant dels pares com dels adolescents.

Entre altres actuacions, participo en les reunions de tutors, de moment només amb els de primer curs perquè els altres es reuneixen fora del meu horari de treball. Això, em permet rebre i transmetre informació sobre els alumnes des de diferents mirades i àmbits (la seva manera de ser, fer i estar dins l’aula, en el pati, etc.). També, a mesura que sorgeixen necessitats, la meva intervenció en el centre i amb els alumnes va canviant, ja sigui per absentisme escolar o per algun altre tipus de conflicte, tant entre els mateixos alumnes com amb els professors.

A més, faig entrevistes amb els pares d'alguns d'aquests alumnes per a explicar-los el treball d'orientació que realitzo amb els seus fills des del col·legi. En aquestes entrevistes aprofito l’oportunitat de fer vincle amb ells i també de poder promoure un ventall d’estratègies educatives per a practicar en les seves llars, ja que considero fonamental la coordinació i l'acompanyament en el creixement personal dels adolescents, tant des de casa com des de l'escola. Dins de l'escola sóc la TIS, però la manera d'intervenir i la pedagogia que utilitzo està basada en els coneixements adquirits dins del Grau en Educació Social. Per això, considero que hem de lluitar per a reivindicar la nostra figura dins de l'àmbit educatiu formal. Crec que la millor forma de fer-ho és des de dins de la Institució perquè com diu Petrus (2000):

“La Educación Social debe ocuparse de las problemáticas escolares, ayudando a una apertura a la sociedad y sus problemas, y la institución escolar también debe ocuparse de la Educación Social porque en las escuelas es necesario hablar, si es preciso, de las emociones, de los conflictos sociales, de la televisión, de la marginación, de la violencia, de las tribus urbanas, de la droga y de los skins”. (Citat  per Menacho, 2013, p.8)

Per tant, podria dir que un dels principals objectius del meu treball dins de l’institut el puc expressar resumit en una idea de Parcerisa Aran (2008):

“Ayudar a introducir en el centro escolar maneras de enfocar las situaciones educativas y compartir con el profesorado la idea de educación como proceso-y no sólo como resultado-, la importancia de la negociación o el acuerdo entre educando y educador, la idea del trabajo a partir de las potencialidades -más que de los déficits y las dificultades-, la de la aproximación ecosistémica o de la flexibilidad y adaptabilidad”. (p.22)

Referències bibliogràfiques:

-Timoneda, C. (2015). Orientando la orientación. Guía práctica de orientación educativa. Girona: Fundació Carme Xifre de Neuropsicopedagogia. Documenta Universitaria.

-Parcerisa Aran, A. (2008). Educación Social en y con la institución escolar. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria,(15), 15-27.

-Menacho Hernández, S. (2013). El educador social y la escuela. Justificación de la necesidad de la Educación Social en la escuela.RES Revista de Educación Social .1-16. Recuperat de http://www.eduso.net/res/pdf/16/eduesc_res_16.pdf

Ailén Dandeü, María Elena Menna i Maria Teixidó