Educació social en un IES de Terrassa

ENTREVISTA A MONTSERRAT SÁNCHEZ, EDUCADORA SOCIAL DE L’IES TERRASSA

Diplomada en Educació Social, Màster en Prevenció i Tractament de Conductes Addictives i Màster en Intervenció Criminològica i Victimologia.

Montserrat Sánchez està treballant actualment com a educadora social amb alumnes que presenten necessitats educatives especials (NEE) amb una càrrega lectiva de 20 hores setmanals en un Institut de Terrassa.

La demanda de la figura de l’Educador Social sorgeix des de la mateixa escola i la Fundació Main, el patronat que la gestiona. Aquesta Fundació és una entitat sense ànim de lucre que treballa per la intervenció i l’acompanyament socioeducatiu i psicoterapèutic a infants, joves i famílies.

En quan a les funcions que realitza Sánchez com a Educadora Social a l’escola són les següents:

-               Tutorització d’alumnes

-               Gestió de conflictes

-               Recolzament als docents en el tracte quotidià amb els alumnes

-               Gestió emocional

-               Mediació entre alumnes, alumnes i professors i entre pares i alumnes

-               Foment d’hàbits d’estudi i planificació

-               Recolzament dels alumnes amb els dossiers i materials adaptats

-        Entre altres

Els dilluns l’educadora té un espai amb l’alumne per parlar sobre què ha fet el cap de setmana, com, amb qui, etc. En cas necessari aquesta informació es traspassa al claustre. El dimarts a la tarda és l’espai dedicat a la coordinació amb el claustre de secundària i tutors, juntament amb els caps d’estudi. Els divendres s’envia un registre al claustre de secundària amb les valoracions dels alumnes, per colors (verd, taronja i vermell): en aquest registre s’avalua l’assistència, puntualitat, rendiment, actitud i respecte.

Així doncs, la figura de l’educador en aquests centres d’educació secundària es troba en una aula diferenciada, com diu Sánchez, per poder fer un abordatge més informal i privat. No es tracta d’un espai de càstig on hi freqüenten els alumnes amb més dificultats o amb problemes de conducta, sinó que és un espai de treball socioeducatiu integral. Se centra amb la Teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner, "ja que molts d’alumnes destaquen en habilitats o àmbits que no són potenciats des del sistema educatiu tradicional."

Davant les necessitats educatives que sorgeixen dins l’àmbit escolar, les quals cada vegada són més diferenciades, com per exemple la baixa tolerància a la frustració, la gestió emocional diferent, una distorsió del nivell d’exigència i autoexigència, Sánchez afirma que la figura de l’Educador Social és necessari a l’escola per donar resposta més primerenca a problemàtiques detectades a través de la formació, acompanyament, creació d’espais amb les aules obertes, elaboració de protocols d’actuació, etc.

Tanmateix, Sánchez explica la importància de la intervenció conjunta amb altres professionals, coordinant-se així amb l’orientador – psicòleg de la Fundació Main, on posen en comú els casos, la forma d’intervenció i aspectes a tenir en compte. A més, també es reuneixen amb la cap d’estudis; els 3 professionals formen part del Departament d’Atenció a la Diversitat i Qualitat de les Relacions (DADiQR) i l’EAP, CRAE (en casos d’alumnes tutelats) i psicòlegs externs, OME, Serveis Socials i CSMIJ de manera periòdica.

Els docents de primària demanden aquesta figura, ja que moltes de les dificultats que s’accentuen a secundària sorgeixen els primers cicles i tots considerem necessària una prevenció que redueixi els nivells de fracàs i ansietat que es manifesten a l’ESO i en l’etapa de l’adolescència en general.

Grup: Júlia Ayats, Judith Musquera, Berta Rovira, Irene Salvador i Maria Sau