TIS a escoles de Blanes
ENTREVISTA A MARIA, INTEGRADORA SOCIAL A LA POBLACIÓ DE BLANES.
Anna Alonso, Francisco Blanco, Amal El Kafroune i Carla Farré
La Maria és Integradora Social des de fa uns 6
anys. Ha exercit com a integradora social uns tres anys lectius, durant 6
mesos, en diverses escoles de la població de Blanes. Actualment, treballa i
col·labora creant un espai lúdic per a nens i nenes d’entre 8 i 12 anys.
Aquesta ha volgut compartir la seva experiència dins de l’àmbit formal, tal com
a continuació es planteja, però d’ara endavant s’utilitza un nom fictici i no
s’especifiquen les escoles on ha treballat per tal de mantenir el seu anonimat.
En general, les tasques són de suport i
col·laboració a l’aula, a l’equip docent, a l’EAP (Equip d’Assessorament
Psicopedagògic) i, en general, a tots els professionals que intervenen en el
desenvolupament de l’educació del menor, així com treballar amb les famílies i
l’entorn. Simplificant, algunes de les funcions que ens va definir:
- Desenvolupar habilitats d’autonomia personal i social de l’alumne en situació de risc, mitjançant l’educació emocional i atenció individualitzada.
- Participar en la planificació i desenvolupament d’activitats d’integració social.
- Afavorir relacions positives de l’alumne i l’entorn.
- Col·laborar en la resolució de conflictes.
- Intervenció dels casos d’absentisme.
- Donar eines i recursos als pares per aplicar en el límit de la conducta.
- Oferir un espai de diàleg i de suport a les famílies. Informació i suport individualitzat a aquestes, realitzant tutories per informar, assessorar i/o arribar a acords educatius.
- Donar eines i recursos i, en general, apropar a les famílies a les escoles.
- Col·laborar amb aquells organismes i/o institucions externes al centre,
- Potenciar el respecte i la diversitat de les ideologies,
- Col·laboració en la dinamització els temps lliure.
I, ara sí, veiem
algunes de les preguntes que creiem més significatives de la seva experiència.
- De manera simplificada i com a resum, explica la teva experiència.
Gratificant, un aprenentatge molt
positiu, tant per coneixement com aprendre a donar el seu espai
als nens. Personalment crec que tal com està instaurat el currículum
educatiu, no escoltem als nens, és a dir, quines són les seves inquietuds. Per
tant, no es coneix bé quines són les problemàtiques internes que pateixen. Donar
veu i vot als nens és importantíssim per fer-los créixer amb les emocions més
treballades, donar eines per la resolució de conflictes i treballar la
resiliència.
- Penses que la figura dins del centre està reconeguda? Es té en compte aquesta?
I tant, ja que facilitem les tasques
als docents i influïm en la millora de la convivència en l’àmbit educatiu i,
per defecte, al social i familiar.
-
- Quina visió penses que adopten els professionals que treballen al centre sobre aquesta figura professional? Es reconeix com a un membre més de l’equip interdisciplinari?
En tot moment, en iniciar la meva
tasca, són una mica desconfiats de la seva efectivitat. A mesura que passa el
temps, els professionals es tornen més receptius, fent demanda d’aquest servei.
Personalment a les escoles que he estat, anualment, demanen la possibilitat de
la meva tornada o una persona amb la mateixa titulació, ja que valoren aquest
suport.
-
- Quins reptes se’t presenten exercint la teva tasca?
Per desgràcia, la figura de TIS no
està reconeguda ni valorada als centres educatius. Els centres que disposen
d’aquest servei són mínims. La veuen més com un tema per treballar amb els nens
amb conflicte (etiquetats), que no el fet de poder treballar amb tots els nens
i crear una societat de convivència.
-
- Beneficis que penses aporta la figura dins del centre.
Millora de la convivència i de la gestió
dels conflictes, un feedbak més fluid entre tutor, mestres i alumnes. Facilitar
les tasques al docent per continuar amb el currículum educatiu marcat.
L’acompanyament amb menor amb dificultat de l’aprenentatge o discapacitat.
-
- Per part de l’entorn (com en el cas de les famílies) es coneix la figura professional? Està reconeguda? Penses que l’educador, des de l’escola, hauria d’exercir tasques amb aquest (en el sentit d’obertura de l’escola cap a l’entorn)?
En la meva experiència, sí que vaig
estar reconeguda pels pares i tutors dels menors, pel fet, que tenia contacte
amb ells a l’entrada i sortida del centre escolar.
- I, des del punt de vista dels educands, quina visió creus que s’adopta envers aquesta figura? Creus que se li dóna el mateix valor que a la resta de professionals?
-
- Actualment, no es troba a gaires centres aquesta figura professional, a què penses que és degut? Com es podria millorar aquesta situació? Què penses que hauria de millorar?
Actualment hi ha dos grans
inconvenients. Un el pressupost educatiu i les retallades dins de l’àmbit
social i educatiu. L’altre, reconèixer la figura del TIS com personal docent
dins el sistema educatiu i d’altres àmbits. Per millorar tot això, seria adient
que coneguessin quines són les tasques que realitza un/a TIS, els àmbits
que poden treballar i el suport
que poden donar.
REFLEXIONS
Amb tot plegat i per acabar volem obrir la porta
al debat i la reflexió de tots i totes. Per fer-ho ens agradaria aportar les
següents paraules que reflecteixen molts dels aspectes que van sorgir per
debatre en l’entrevista amb la Maria.
Sueño con un relación futura de igualdad entre las
profesiones que se configuran como agentes educativos, donde todos seamos
mahomas y montañas. Espero que los educadores sepamos finalmente superar la
tendencia de actuar de eternos apagafuegos, ambulancias de las urgencias.
Espero que levantemos la vista del caso, de los comportamientos disruptivos.
Espero que aspiremos decididamente a trabajar con todos, a trabajar finalmente
desde la prevención, desde programas abiertos y globales, a trabajar por el
cambio, desde nuestra valiosa proximidad y en clave comunitaria.
Confío en que la escuela superará la tendencia a
preferir las cosas hechas, a consumir recetas, a parapetarse en programaciones
encorsetadas, en libros de texto. Confío en que la escuela perderá su
predilección última por las contrataciones de guardias de seguridad y los
partes disciplinarios, su miedo a mirar al niño más allá del umbral del aula. Y
nos lloverá la tan deseada transversalidad verdadera. Ahora trabajo para que
unos y otros podamos perder el temor a los puntos suspensivos, al vacío, a
decir: no sé. ¿Qué haremos?
Hoyos (2012, citat a Hoyos, Galán, Estellés i
Vilar, 2012:23)
REFERÈNCIES:
Hoyos, F., Galán,
D., Estellés, P., i Vilar, J. (2012). Entre la escuela y la educación social. Educación social, 32, 19-28.
Anna Alonso, Francisco Blanco, Amal El Kafroune i Carla Farré
Considerem molt interessant l’entrevista realitzada a la Maria, integradora social de Blanes.
ResponEliminaÉs per això que ens agradaria destacar varis aspectes que considerem rellevants.
Estem totalment d’acord en el fet d’escoltar al nen, i per tant tenir en compte les seves necessitats. És important treballar les emocions, la capacitat de resiliència, possibles conflictes que pugin sorgir i fomentar espais on els nens pugin exterioritzar els seus sentiments contribuint així en la seva autoestima.
D’altra banda, ens agradaria destacar els dos inconvenients que ha esmentat la Maria a l’hora de contractar la figura del TIS dins el centre. El primer és l’escàs pressupost i retallades dins l’àmbit social i educatiu, i l’altra la falta de reconeixement d’aquesta figura dins el sistema educatiu. Actualment la societat presenta noves necessitats que influeixen en l’àmbit escolar a les quals ens hem d’adaptar. Per tant, per tal que hi hagi un canvi real i necessari dins el sistema educatiu considerem essencial la intervenció de l’educador social, aquest ha d’estar integrat dins l’àmbit formal com un element important per treballar desenvolupament integral dels alumnes, resolució de conflictes, familiars i entorn.
És important reivindicar-nos i lluitar per la incorporació de l’educador social en l’àmbit formal i per tant, que pugui participar de manera lliure, amb dret a decidir i donar una visió des d’una altra perspectiva dins del centre educatiu.
Grup: Júlia Ayats, Judith Musquera, Maria Sau, Irene Salvador i Berta Rovira
Ens ha semblat molt interessant l’entrevista realitzada a la Maria, aquesta explica la seva bona experiència en l’àmbit educatiu formal, fet que ens ha sobtat, ja que estem acostumades a escoltar sempre més experiències negatives que positives.
ResponEliminaD’aquesta entrevista voldríem destacar i reflexionar sobre això que diu la Maria sobre la importància de no només exercir com a educadores davant dels nens i nenes etiquetats com a “conflictius” sinó amb totes les alumnes dels centres educatius.
Considerem que tots els nens i nenes tenen dificultats, aquestes podrien ser dins l’àmbit familiar, en l’àmbit acadèmic, social, entre d’altres, que no ho exterioritzin no significa que no tinguin situacions complexes en la seva vida. Per tant considerem que la figura de TIS o d’Educadora Social en els centres educatius formals, hauria de treballar sobre la totalitat de l’alumnat. Amb aquesta manera de fer, no només es treballaria amb les persones “conflictives”, sinó que també es faria un treball de gestió de les emocions per tal de poder preveure que aquelles persones que no estan etiquetades, algun dia puguin arribar a estar-hi.
Som conscients de les dificultats d’això verbalitzat, com bé ha assenyalat la Maria, per la manca de recursos econòmics en l’àmbit de l’educació, però la seva bona experiència als centres educatius ens ha donat una mica d’esperança per poder imaginar-nos totalment integrades i reconegudes dins d’aquest àmbit, esperem que en un futur no molt llunyà.
Grup: Ailén Dandeü, María Elena Menna i Maria Teixidó
En primer lloc agrair l’entrada al blog, ens ha semblat una entrada molt interessant i representativa. Hem observat alguns aspectes, referents tant a les funcions com a la seva experiència, que considerem rellevants de comentar.
ResponEliminaEn primer lloc i referent a les funcions, sí que considerem important el fet d’introduir o indagar de forma més explícita en temes d’educació emocional i autonomia personal. De fet ho considerem per a tot els alumnes, per tant també ens sorprèn el fet de que es focalitzi en els infants en situació de risc. Entenem que en un inici es consideri que l’educador és qui treballa amb els alumnes en situació de risc, i trobem important que es faci, però cal tenir en compte la resta d’alumnes i donar-los també l’oportunitat de treballar aquests temes.
Seguint amb les funcions trobem els dos clàssics: absentisme i resolució de conflictes. I tot que considerem que atorgar aquestes funcions a l’educador és a l’hora coherent i banalitzar aquest figura. És a dir entenem que és un professional amb la formació suficient per abordar aquestes «problemàtiques» de forma coherent, en aquest cas aquestes funcions estan compaginades amb altres donant a entendre que no es considera l’educador (o TIS en aquest cas) com algú que ve a l’escola a arreglar els problemes sinó que també es proactiu.
Un altra funció que apareix en l’entrada i que ens ha sorprès positivament és l’espai de diàleg i suport a les famílies. No només creiem que és un objectiu important amb uns beneficis directes importants, sinó que la manera en que està plantejats també ens ha semblat adequada. És a dir no només és un espai on les famílies s’involucren i prenen un protagonisme i gaudeixen d’un espai dins les escoles, sinó que solidifica aquella idea tant diluïda de la responsabilitat educativa compartida.
L’última tasca que ens ha despertat una valoració positiva i hem cregut rellevant de mencionar és la de la dinamització del temps lliure. Ja que centrar l’atenció en el que va més enllà de l’escola i al ser activitats que aporten valors, coneixements i eines per a una educació integral és positiu a tots nivells. A més combinada amb la tasca de col·laboració amb organitzacions i institucions de l’entorn poden fer un bon tàndem per generar oportunitats d’educació en el lleure molt potents per a tota la comunitat.
Per últim i a mode de conclusió ens agradaria reflexionar un parell de línies en referencia a el que la professional exposa de la seva experiència. Comenta la importància de donar veu als infants i fer cas de les seves necessitats i inquietuds, i en aquest cas aporta una mirada que fa protagonista a l’infant. No considerem que la visió de tots els docents sigui més vertical i autoritària, sinó que al aportar diferents mirades en una entitat educativa, s’enriqueix la intervenció.
Grup: Jose Cervantes, Alba Farràs, Marta Pera, Júlia Puell, Alba Rodríguez i Joan Sobrerroca.