Educació social a l'IES Narcís Xifra de Girona
L'EXPERIÈNCIA DE L’EDUCADORA SOCIAL MERTIXELL OLIVÉ
La Mertixell Olivé té 27 anys, és
educadora social i fa 4 anys que treballa en l’àmbit. Va estar dos anys
treballant com educadora social a l’Institut Santa Eugènia i ara en porta dos a
l’Institut Narcís Xifra de Pont Major. A part, està treballant a les tardes en
un Centre Obert a Banyoles.
En primer lloc, ens ha explicat que s’ha
trobat moltes diferències pel que fa a les funcions que exercia en un institut
i l’altre, i que segons aquestes et contracten com a TIS o educadora social.
A més, ens explica que en els dos instituts va ser sol·licitada per l’AMPA del
centre. A part, ens explica que van designar l’IES
Santa Eugènia com a centre de màxima complexitat i, en aquests casos, el
Departament d’Ensenyament destina un TIS, i aquest fet li va fer perdre el seu lloc
de feina per no figurar a la borsa de treball.
Pel que fa a la seva experiència a l’IES
Santa Eugènia va treballar-hi dos cursos (2015-2016 i 2016-2017), però la van
contractar com a TIS, tot i fer funcions d’educadora social. Estava contractada
20h setmanals, fent un horari d’11:00h del matí a 15:00h del migdia. Tot i
aquest contracte a temps parcial, les seves funcions eren molt variades:
- Quan arribava feia dinamització de patis, comenta que anava molt bé perquè en aquest espai sorgeixen molts conflictes i si pot establir una relació molt diferent i més propera amb l’alumnat, a diferència d’una aula.
- A les següents hores feia mediació, tots els conflictes que sorgien en el pati, les aules, el centre, etc., passaven per ella. En el cas de conflictes més greus com bullying i ciberassetjament treballava conjuntament amb la psicopedagoga de l’aula oberta. L’últim any que hi va ser començava un programa educatiu sobre el ciberassetjament i es va encarregar d’anar a informar els alumnes de 1r i 2n d’ESO. Altrament, portaven els registres dels alumnes que atenien i feien un resum anual.
- D’altra banda, els dimecres també feia atenció individualitzada amb la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat), en el qual es reunien educador, psicopedagog i cap d’estudis i parlaven dels casos més preocupants de l’IES. Si valoraven que l’alumne necessitava, per exemple, un suport emocional doncs li derivaven.
- També s’encarregava del projecte “Singular” que es fa amb els alumnes de 3r i 4t d’ESO i hi participen aquells que els hi costa més estudiar. L’objectiu és donar l’oportunitat de conèixer el món laboral fent pràctiques en una empresa, però a la vegada, també venen dos dies a l’IES. Les seves funcions eren trucar a les empreses per fer seguiment, anar a veure als alumnes a l’empresa, coordinar-se amb el tutor del projecte a nivell acadèmic, etc.
- Altres funcions consistien a fer el control de passadissos perquè explica que entre classes és un moment conflictiu i s’encarregava que tothom hi entrés i, si hi havia alumnes castigats, anava a parlar amb ells. A part, també estava en el control de sortides per vigilar que no hi haguessin problemes sinó podia trucar al cap d’estudis o la policia segons la gravetat del conflicte.
A nivell de professors, si tenien algun
problema amb algun alumne, en podien parlar amb ella. Creu que les seves
funcions estaven recollides dins el PEC, ja que abans d’ella hi va haver un
altre professional treballant al centre, i aquesta figura ja estava molt ben
integrada i considerada pels docents dins l’IES. D’altra banda, no assistia a
les reunions de professors per falta de temps, però sí que li passaven tota la
informació.
En el treball amb les famílies i a
nivell comunitari comenta que no disposava de suficient temps, tot i que
assistia a alguna reunió amb els pares i els tutors dels alumnes més conflictius.
També anava a alguna reunió de la Comissió Social que es feia cada dos mesos i
es realitzava conjuntament amb Serveis Socials, educadors del barri i cap d’estudis.
En canvi, pel que fa a la seva
experiència a l’IES Narcís Xifra ens explica que també porta dos cursos
(2017-2018 i 2018-2019), però que el seu contracte és de 10h setmanals i l’han
contractada com a educadora social perquè en el centre deien que així podia donar
classes. La demanda va sorgir arran que hi havia alumnes de 2n d’ESO que quedaven
despenjats, ja que l’IES no disposava de cap programa educatiu de suport per a
ells, a diferència de la resta de cursos que tenen el projecte PIM (Programa Intensiu
de Millora) o el projecte “Singular”. Per aquest motiu l’AMPA va decidir
contractar a una educadora social perquè realitzés les següents funcions:
- Primerament, fa dinamització de patis en l’horari del segon pati, és a dir, de les 12:30h a les 13:00h.
- Posteriorment de les 13:00h a les 15:00h, feia intervenció amb un grup de 7-8 alumnes amb dificultats conductuals i que no tenien interès pels estudis. El primer curs els tenia tots a la mateixa aula i explica que era una bomba de rellotgeria, ja que es trobava que eren perfils molt diferents i sovint hi havia conflictes. A més, els professors no li passaven la matèria que tocava per currículum i comenta que els hi havia d’anar al darrere. Descriu que tenia la sensació d’encarregar-se que els alumnes estiguessin fora de l’aula ordinària i així no molestaven. L’educadora explica que molts d’aquests alumnes acaben en una UEC o en el projecte “Singular”.
- Aquest curs ha aconseguit que el dimarts de les 10:30h a les 13:00h sigui un dia de treball intern, per preparar el material, parlar amb els professors i els alumnes, etc. A part, ja no té tots els alumnes alhora sinó que fa grups de 3 o 4. El problema és que amb alguns docents la relació segueix sent difícil perquè veuen que aquests alumnes no faran res. A més, explica que hi ha professors que ni la coneixen perquè només es coordina amb els de 2n d’ESO.
D’altra banda, explica que encara li és
més difícil fer feina amb les famílies i a nivell comunitari perquè té menys
hores, tot i que, a vegades, contacta amb les famílies fora d’hores per informar
com van els seus fills, ja que considera que és important tenir aquesta
comunicació.
Finalment, ens explica que de cara al
curs vinent ha parlat amb la coordinadora pedagògica i el cap d’estudis, que són
les persones amb qui més es coordina dins el centre. Han valorat que no poden
augmentar-li el nombre d’hores del contracte, però que és necessari canviar-li
les funcions perquè no s’ha d’ocupar de donar classes a un grup, ja que això és
feina dels professors. D’aquesta manera, comenta que podrà fer funcions més
semblants a les que feia a l’IES Santa Eugènia, com per exemple la mediació. D’altra
banda, anhela que si tingués més hores, podria coordinar-se amb Serveis socials
i assistir a les reunions de la CAD, per fer seguiment de casos i alhora podria
destinar temps de feina per contactar amb les famílies.
Tot i això, valora positivament la seva
experiència i ens explica que coneix més casos de professionals que els hi està
passant el mateix, pel que considera que és qüestió de temps que la figura s’integri
millor en els centres d’educació formal i s’entengui quina feina ha de fer l’educadora
social.
Grup: Ingrid Florez, Alexandra
Rau, Ruth Gibernau, Hatim Bourkadi i Ferran Lloret.
Trobem molt enriquidora la comparació de les dues experiències que ha viscut la Meritxell Olivé als dos instituts.
ResponEliminaPer una banda, veiem molt curiós que realitzant la mateixa feina hi hagi tanta diferència de tasques, d'horari i de perspectiva entre els dos centres educatius. A més, ens costa entendre com és que essent educadora social des de l'institut se li demana que imparteixi classes, ja que com es veu al final de l'entrada, és cosa dels professors.
Per altra banda, hem percebut un gran gruix de funcions que se li encomanen a tots dos centres educatius (sobretot a l'IES Narcís Xifra) en relació a les hores que està contractada. Aquest fet pot provocar una frustració i saturació a nivell professional i personal, per la impotència de no assolir-ho tot. Com a grup hem valorat, però, que gràcies a haver estat prèviament en un altre centre educatiu, la Meritxell ha pogut comprovar que no li pertoca fer tot el que se li demana i, d'aquesta manera, ho ha traslladat a l'equip directiu.
Finalment, considerem que la figura que ocupa la Meritxell és imprescindible en un centre educatiu, però que cal que els mateixos professors i l'equip directiu siguin conscients d'aquesta importància i valorin la tasca que desenvolupa.
Júlia Ayats, Judith Musquera, Irene Salvador, Maria Sau i Berta Rovira
Primerament creiem, tal com han aportat els companys, que és molt interessant el fet de comparar les experiències que pot viure la mateixa persona en diferents centres. Gràcies a això, hem pogut observar diferències entre les tasques que es realitzen als dos centres educatius. Això demostra que encara avui dia no és fàcil realitzar una aproximació concreta a la figura professional de l'educador social dins de l'àmbit formal; resulta complex determinar la seva delimitació específica en el camp de les funcions i dels espais professionals que li són propis, trobant diferències entre les tasques realitzades en diferents centres. Per exemple, en el cas de la Meritxell veiem com, en un dels dos centres, se li demana impartir classes (tasca més pròpia dels docents), encara que aquesta s'adona que no és una funció que li pertoca i ho trasllada a l'equip.
ResponEliminaEn general, pensem que aquesta entrada ens permet veure la manca de reconeixement, definició i precarietat en la qual es troba aquesta figura professional dins de l'àmbit formal. Tot i que sabem que és un procés de construcció i complex, encara queda molt camí per recórrer per poder integrar aquesta figura professional dins dels centres educatius. Com aporta la Meritxell: "és qüestió de temps que la figura s’integri millor en els centres d’educació formal i s’entengui quina feina ha de fer l’educadora social".
Tanmateix, com a grup pensem que és quelcom imprescindible que s'integrin més professionals com la Meritxell, ja que els educadors socials poden aportar una visió complementaria a l'educació formal, oferint una tasca adaptada a les necessitats dels alumnes i del propi sistema educatiu. Més encara, realitzar una tasca col·laborativa i vincular escola, família i comunitat per donar resposta a les diverses necessitats d'intervenció socioeducativa, com hem vist que fa la Meritxell. Però perquè això sigui possible cal canviar les condicions precàries en les quals es troba, moltes vegades, aquest professional. Un clar exemple és el de la Meritxell): realitzant tasques i funcions que no li pertoquen o més encara la desproporció de tasques encomanades per la quantitat (escassa) hores que realitza.
Anna Alonso, Francisco Blanco, Carla Farré i Amal El Kafroune
És molt simbòlic observar com una mateixa professional realitza tasques tan diferents segons el centre on treballi, tot i que els dos siguin centres escolars, en aquest cas instituts. A més torna a aparèixer la queixa que solen tenir molts professionals que entren a treballar en l'àmbit, per un costat el nombre tan baix d'hores de contractació, però en canvi, el gran nombre de tasques que ha de realitzar i tan diferents a la vegada entre elles, que en molts casos acaben fent que no es pugui realitzar aquestes tasques de manera correcta o si més no, no poder donar l'abast per realitzar-les totes.
ResponEliminaUn altre fet a destacar seria com continuen havent-hi contractacions de TIS que fan funcions d'educadors, però que si estan reconeguts per el sistema educatiu formal, i com, en el cas del segon centre, hi ha un gran desconeixement de que significa la figura de l'educador social, i no és precisament la que ells creien que era que així podia donar classes, és a dir, substituir la feina d'un docent.
És important fer saber, tal i com la Meritxell, que un educador ha de tenir unes funcions concretes i clares per poder realitzar una bona tasca, i no tan difuses o tocar tants àmbits, perquè realment acaba sent utilitzada la figura en molts cops com un apagafocs. A més ella també deixa veure que no és possible realitzar tanta feina amb tan poques hores de treball. Seria convenient que la visió que es té actualment dels educadors socials als centres educatius, comences a canviar una mica, que es valorés la figura de l'educador com a professional que és i la tasca fonamental que desenvolupa i que per tant s'ajudes a no cremar i desgastar tant aquesta professió.
Rocio Morales, Miriam Mebdaoui, Samia Vozmediano, Aida Moreno, Montse Guerra