Educació social a l'Institut Pla de l'Estany de Banyoles
David Bernal, educador social de l'Institut Pla de l'Estany de Banyoles
David Bernal, educador social i
mediador, amb quinze anys d’experiència en l’atenció a persones en situació de
vulnerabilitat. Ha treballat a diferents serveis, des de Serveis Socials, Centre d’acollida, CRAE,
voluntariat al Centre Penitenciari Quatre Camins fins a cooperant a Camps de
Refugiats a Croàcia. Els àmbits d’actuació i intervenció són variats i per
tant, disposa d’una experiència considerable tant en l’àmbit laboral com
formatiu.
Al Setembre del 2017 va començar
a treballar d’educador social en règim d’autònom a l’Institut Pla de l’Estany
de Banyoles, els dimarts, dimecres i dijous durant els matins fins les 14:30h.
Els àmbits d’intervenció i les
tasques que desenvolupa són variades i complexes com les següents:
- Participació a la Comissió d’Atenció a la Diversitat i la CAD Social on es coordinen amb psicopedagogs i Serveis Socials per fer-ne seguiments de casos.
- Resolució de conflictes detectats per els tutors o direcció. També s’implica a 15 joves i 5 professors en aquests processos de mediació per dotar d’eines i estratègies a l’hora de resoldre els conflictes. Se’ls ofereix formació com a “petits mediadors” i alhora han designat i reconegut un espai per a la mediació.
- Oferir a alumnes el Protocol del Bullyng per poder detectar possibles casos i actuar adequadament.
- A l’hora del pati hi ha presència educativa per part de l’educador dinamitzant jocs de taula amb diferents alumnes i que els delegats o alumnes interessats siguin qui se n’encarreguin d’aquesta dinamització.
- En relació als alumnes expulsats es fa una acollida a l’alumne per poder tractar els motius del conflicte i fer una recerca d’alternatives a incorporar-se a l’Institut.
- Una de les intervencions destacables és el suport a tutoria i direcció que normalment són conflictes i problemàtiques que els docents o professionals de l’escola no se n’encarreguen per manca de temps o de coneixements per afrontar-ho.
- Hi ha coordinació entre l’escola, alumnes, família i el poble. S’intenta gestionar i fer que els alumnes realitzin activitats de currículum escolar participant a l’exterior i adquirir coneixements a partir del mètode aprenentatge-servei.
Però com a crítica considerem que
tres dies a la setmana són pocs en comparació al volum de feina i intervencions
que té l’educador social i que s’hauria de lluitar perquè l’educador social
tingui lloc a les escoles i als instituts. És més, ens atrevim a dir que un
educador social dins d’un institut, en aquest cas, no és suficient, ja que hi
ha una pluralitat de projectes, temàtiques, problemàtiques i necessitats a
atendre que moltes vegades les intervencions es realitzen quan el conflicte ja
ha sorgit i les intervencions de prevenció queden en un segon pla.
PD: Si premeu la imatge podreu accedir al CV d'en David Bernal amb les formacions realitzades i la seva experiència laboral més detallada.
Autors: Anna Alonso, Fran Blanco, Amal El Kafroune i Carle Farré.
Trobem molt interessant l’entrada en referència a l’educador social David Bernal. Primerament, volem destacar el seu currículum el qual s’afegeix en aquesta entrada. Llegint-lo apreciem una trajectòria molt rica en experiències, fet que dóna a la seva figura un reconeixement pel que fa a la varietat de les seves feines i, sobretot, de la seva formació. Realment veient el seu currículum i l’entrada al blog podem apreciar un elevat grau de coneixements que ens porta a pensar en el fet que el deuen dotar, segurament, de varietat de recursos, eines i estratègies per poder dur a terme una bona execució a l’hora de treballar.
ResponEliminaPensem que això pot ser molt positiu pel que fa a l’Institut ja que al ser tan polifacètic en el camp de l’educació social obre un ventall de possibilitats que pensem que, de ben segur, es deuen veure reflexats en la seva tasca com educador social de l’Institut Pla de l’Estany de Banyoles. El fet de tenir, a més, la formació com a mediador segur que ajuda a facilitar ponts d’unió entre alumnes, professorat i famílies.
De l’article en crida l’atenció quan es diu que el 2017 comença a treballar com educador social en règim d’autònom. Ens agradaria saber ben bé què comporta, ja que entenem que va lligat al seu horari però seria interessant ben bé què en pensa ell, com educador social, d’aquest règim d’autònom.
Com en altres entrades del blog coincidim en veure que l’horari és molt reduït tenint en compte el llistat de tasques que ha de desenvolupar en David en aquest institut. Creiem que la feina requereix que l’educador estigui a l’Institut a temps complet.
Pel que fa a les funcions i tasques a dur a terme les veiem molt completes i molt variades. Però xoquem, altra vegada, amb el temps real per poder dur-les a terme. No creiem que tres matins a la setmana siguin suficients. En això coincidim totalment amb els companys que han escrit l’article. I ens sumem en el seu “atreviment”, ja que com ells pensem que la pluralitat de projectes, problemàtiques i necessitats a atendre necessiten una intervenció que s’anticipi als fets i per això creiem que cal sobretot prevenció. Prevenció que es veu dificultada per les situacions del dia a dia i l’horari de l’educador al centre.
Per acabar, ressaltar la idea de la participació. Veiem positiu i constructiu implicar famílies, i alumnes per crear conjuntament una cultura de participació i cooperació. Interessant vetllar perquè els projectes que es duguin a terme siguin sostenibles sense que l’educador estigui present.
Ailén Dandeü, María Elena Menna i Maria Teixidó
Coincidim que l’entrada és molt interessant i en que apareixen aspectes rellevants a discutir.
ResponEliminaEn primer lloc trobem també curiós el fet de treballar en règim d’autònom, en qualsevol cas des de l’escola s’ha de contractar el servei (ja sigui a un autònom o a una entitat). Entenem, per tant, que el fet de treballar de forma autònoma és un model que fins ara no havíem plantejat, i que cal observar-ne la viabilitat.
Tot i que estem d’acord en que l’horari pot reflectir la poca importància que es dóna a la figura de l’educador coincidim en creure que la incorporació progressiva d’aquest figura a les escoles pot ser positiva. Pot ser-ho si aquesta incorporació aporta beneficis i amb temps la figura de l’educador a les escoles guanyi força i per tant una jornada laboral més extensa.
En la mateixa línia que el comentari anterior entenem que són moltes tasques per una jornada laboral reduïda, tot i això veiem que les tasques són variades i tenen objectius a curt, mig i llarg termini i que per tant planteja quelcom coherent per una temporalitat més extensa.
Per últim, referent la idea de la sostenibilitat dels projectes creiem que pot funcionar com a objectiu i eina alhora. És a dir si entenem que la jornada no és suficient, ser capaç d’engegar petits projectes que aportin uns beneficis evidents a l’escola i deixar-los quan ja funcionen, vol dir poder centrar-se en altres aspectes mentre aquell objectiu es segueix treballant.
Gràcies per l'aportació. Jose Cervvantes, Alba Farràs, Marta Pera, Júlia Puell, Alba Rodríguez i Joan Sobrerroca