L'educador social a l'Escola la Sínia de Vic

L’experiència que s’exposa a continuació es realitza a l’escola la Sínia de Vic, on s’inclou la figura d’un educador social des de l’any 2007 fins a l’any 2011, a través d’un programa pilot de pla d’autonomia amb suport econòmic del Departament d’Educació. Aquesta experiència es recull a l’article: “L'educació social a l'escola la Sínia de Vic” on els educadors socials contractats exposen la pròpia experiència en aquest pla d’autonomia.

La demanda de contractació d’un educador social a l’escola la Sínia de Vic, sorgeix per part de l’equip directiu degut a l’elevat percentatge d’alumnat de procedència estrangera a l’escola, el qual l’any 2006 era del 76%. Aquest fet va comportar una creixent estigmatització del centre i certs problemes de convivència al barri.  L’equip directiu va considerar que la contractació d’un educador social permetria atendre la multiculturalitat des d’intervencions educatives especialitzades, les quals tinguessin en compte no només a l’infant, sinó també la família i l’entorn.

En aquest cas, l’educador social formava part del claustre de professors, el qual a través d’un treball interdisciplinari amb el professorat, facilitava l’acció comunitària. Per tant, la tasca de l’educador social a l’escola la Sínia de Vic, es desenvolupava tant a dins com a fora del centre, ja que creien que aquest era el mètode correcte per poder crear una xarxa socioeducativa d’entorn que impliques escola, família i els recursos de la comunitat.

A l’article s’exposa que a part d’aconseguir enfortir la xarxa entre comunitat i escola, l’eix fonamental de la tasca dels educadors era: “vetllar per tenir controlades les interaccions negatives específiques que es produïen en el context familiar i/o social d'alguns/es alumnes, per tal que no influenciessin en l'estimulació dels aprenentatges.” (Vilademunt i Dotras (2011, 1))

Per tal d’aconseguir l’objectiu exposat anteriorment, l’educador social centrava les actuacions en:

·         Detectar i valorar alumnes amb situació susceptible de risc d’exclusió social

·         Establir plans de treball amb alumnes amb dificultats conductuals, conjuntament amb progenitors i tutors del centre

·         Donar suport a l’equip docent en l’atenció i seguiment a famílies. Centrant esforços en: acolliments de famílies nouvingudes, detectar possibles casos de situacions de risc i potenciar l'adquisició d’hàbits.

·         Dinamitzar l’AMPA: potenciant la participació de famílies, organització d’aquestes i coordinació amb l’entorn.

·         Establir relacions amb l’entorn i els recursos institucionals

·         Participar i donar suport a diverses activitats que es desenvolupen a l’escola

A través d’aquesta línia de treball, s’exposa la importància de coordinació tant a nivell intern del centre com extern. L’educador social,  per tant, ha de centrar primordialment la seva atenció cap al treball en equip de centre i cap al treball en xarxa.

Vilademunt i Dotras (2011) exposen que el fet que fos un projecte pilot i no tinguessin referents, va convertir la  seva tasca com educadors socials en un repte. I consideren que caldria apostar per més experiències com la de l’Escola la Sínia de Vic, per tal de pensar l’educació a través de la multidisciplina i una perspectiva més oberta a les realitats socials actuals.

Els dos educadors socials exposen que a través dels quatre anys d’intervenció en el centre, els altres professionals educatius entenen, accepten i creuen necessària la figura d’un educador social. Tanmateix fan present que el professorat del claustre va valorar l’eficàcia d’aquesta figura amb un 98%. Per altra banda, comenten que les famílies i els recursos de l’entorn han sabut discriminar entre les tasques del professorat i les de l’educador social, fet que ha permès normalitzar la figura de l’educador dins del centre.

Vilademunt i Dotras (2011) defensen que el pla d’autonomia va ser una experiència molt satisfactòria pel centre i l’entorn, la qual va aconseguir la millora dels resultats acadèmics dels alumnes i  va permetre la convivència amb l’entorn, evitant una fractura social. Aposten per establir noves pràctiques socioeducatives a l’escola, amb intervencions específiques posant èmfasi en entorns vulnerables i defensen la figura de l’educador social per desenvolupar aquesta tasca. Proposen crear una borsa d’educadors/es socials al Departament d’Ensenyament per tal de treballar en els centres educatius que ho requereixin.

L’article finalitza amb una frase que considerem molt representativa i que l’exposem aquí per convidar a la reflexió final. La frase diu així: “Els nous reptes demanen respostes innovadores, cal vetllar pel gran potencial que hi ha en joc quan fem referència a l'educació, i és que no podem perdre de vista que, entre tots, estem contribuint a la societat del futur.” (Vilademunt i Dotras (2011, 5))

Dotras, M. i Vilademunt, I. (2011) L'educació social a l'escola la Sínia de Vic. La finestra. Butlletí d’infància, 49. Recuperat de: http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2011/links/49-finestra1.pdf

ALBA FARRÀS, MARTA PERA, JÚLIA PUELL, ALBA RODRÍGUEZ I JOAN SOBRERROCA.