Experiència de la Clara Martínez, Educadora Social en IES.
Com comenta Martínez (2019), hi
ha esperança davant el comunicat del CEESC informant que el Parlament de
Catalunya té previst "incorporar durant el curs 2019-2020, dins de l'equip
docent dels centres de primària i secundària públics i concertats de Catalunya,
un educador social". A més, esmenta que l'Educació social ha de ser una
figura present a l'escola, però amb garanties.
Explica que "aviat farà un
any que treballa dins els instituts amb categoria d'integradora social i amb
funcions d'educadora d'educació especial. Una plaça estranyota." Es queixa
que es passa el dia explicant que és una figura de suport a la inclusió i
d'acompanyament educatiu d'aquells/es alumnes que prèviament han sigut
derivades a les aules de suport intensiu (SIEI). No preparen classes (és feina
del/la docent i/o psicopedagoga és qui prepara, dur a terme i avalua la
classe), tampoc cuiden, ni són encarregades de fer fotocòpies, obrir i tancar
els llums, pujar les cadires, entre altres funcions que no entren dins dels
paràmetres integradors i educatius.
A més d'aquest acompanyament a
l'aula, hi ha unes hores establertes per tal d'adaptar i preparar material,
però ha de ser sempre sota supervisió de les tècniques especialistes de cada
assignatura.
Tanmateix, agraeix aquesta
"plaça estranyota", pel fet que ha pogut viure en primera persona la
realitat dels centres, la qual considera que és complexa. Diu que "ens
trobem davant la cultura de la immediatesa on totes portem un ritme accelerat,
de constants canvis, d'accedir amb un sol clic a tota mena d'informació, on res
és sòlid, i on sovint podem tenir la sensació que la societat ens
exprimeix".
A més, esmenta que el comunicat
del CEESC, el qual diu que l'educador/a social ha de ser qui "realitzi les
tasques d'acompanyament als infants i adolescents, vetlli pel compliment dels
protocols d'abús sexual o assetjament escolar i esdevingui un/a referent clar
per als serveis socials comunitaris dins de l'escola". Manifesta que si
les funcions quedessin clarament definides i delimitades, alhora la figura
tindria una estabilitat professional.
Segons Clara Martínez (2019) ,
seria necessari la incorporació de l'educador social dins de l'àmbit educatiu
formal pel fet de tenir visions socials professionals diferents, que aportessin
coneixements nous i ajudessin a l'hora de poder intervenir en situacions de
risc i poder fer una millor atenció en la infància i l'adolescència. Segons
l'autora en moltes ocasions arriba a escoltar per part de la resta de
professionals del sistema educatiu formal que no estan preparats ni tenen els
recursos i coneixement suficients per tractar segons quins infants, i que seria
necessari el nexe amb els serveis i recursos que pot aportar un educador
social.
Aquest fet bé donat que ni els
professionals de magisteri tenen en moltes ocasions la formació necessària per
tractar depèn quina problemàtica, de la mateixa manera, que els educadors no
tenen els coneixements necessaris per poder realitzar les tasques del
professorat, com podria ser preparar, realitzar i avaluar una classe. Els hi
devem, totes, a ells; als infants i adolescents, perquè la seva atenció
integral és un dret imperatiu d'Estat.
BIBLIOGRAFIA
Martínez, C. (2019). Social.cat.
Opinions. Educació. Acció Social. Catalunya. Educació social i escola. Recuperat
de https://www.social.cat/opinio/9658/educacio-social-i-escola
Miriam Mebdaoui, Samia Vozmediano, Montse Guerra, Aida Moreno i Rocio Morales.
De l'experiència de la Clara Martínez ens agradaria ressaltar la situació de confusió que viuen molts dels educadors que treballen a l'àmbit de l'educació formal tal com ella ho explica. Ens arriba molt clarament el missatge que des d'aquesta entrevista llança: s'ha de regularitzar la figura de l'educador social a l'àmbit escolar i s'ha de definir amb claredat les seves funcions. Per treballar en qualsevol àmbit és fonamental conèixer amb claredat per què hi ets en aquell lloc i amb quin objectiu, a l'àmbit escolar no pot ser menys i més tenint en compte que hi ha presents una diversitat de professionals amb els quals pot resultar difícil diferenciar les seves funcions. Així doncs, trobem molt important que aquestes funcions s'estableixin d'una forma oficial però també, que es faci en línies generals donant d'aquesta manera certa flexibilitat per tal que cada centre les pugui adaptar a les seves necessitats.
ResponEliminaNo volem deixar de banda que, malgrat que la situació dels educadors no és gaire bona dins de les escoles i instituts, ja s'està treballant amb aquest sentit, ja s'ha posat sobre la taula aquesta problemàtica i l'Administració haurà de responsabilitzar-se. Així doncs, en aquest procés podem participar tots i aportar el que sigui necessari per arribar a una solució. Com a educadors creiem que la nostra aportació esdevé vital, poder compartir amb la resta de la societat el que està passant, el que estem vivint, allò que estem identificant i que cal intervenir-hi. També és important fomentar la visibilització d'aquesta problemàtica, donar veu a les experiències d'aquests educadors, tal com es pretén fer mitjançant aquest bloc.
Alexandra, Rut, Ferran, Hatim i Ingrid.
D'aquesta experiència el que ens crida l'atenció és el fet que la figura de l'educador/a social encara no és vagi definit dins de l'àmbit formal. És una llàstima perquè les funcions que realitza la Clara són verdaderament necessàries dins d'un IES. És molt frustrant que una persona amb uns coneixements com la Clara es hagi de justificar en tot moment de quina és la seva feina i quines són les seves funcions, ja que pel que ella explica no queden clares.
ResponEliminaTambé considerem que una persona qualificada com ella no hauria de tenir un contracte d'integradora si les funcions que està realitzant són d'educadora.
Quan veiem aquestes notícies podem veure que encara queda molt per fer en el nostre àmbit, ja que en molts casos encara no es veu la figura de l'educador/a com necessária.
Paula, Laura, Neus, Mireia i Ariadna.