Educació social a l'escola de Vila-roja (Girona)
La Susana va estudiar Educació Social i actualment està treballant a l'escola de primària Vila-roja de Girona. Explica que l'entorn del centre educatiu està caracteritzat per la diversitat de l'alumnat. Assisteixen alumnes d'ètnia gitana, de pares provinents del Marroc, nascuts a Girona, etc.
La seva trajectòria professional és variada, va estar 5 anys treballant a un centre obert per adolescents, on no feia tasques d'educadora o integradora, sinó més aviat de monitora. Va estar uns altres 5 anys a un menjador escolar de Salt i uns mesos a una casa d'acollida per dones maltractades i a un CRAE a Salt.
Tot i haver estudiat Educació Social, la Susana està treballant com a Tècnica d'Integració Social (TIS). Ensenyament va obrir llistes que convocava a TIS i Educadors/es Socials per omplir places de TIS a algunes escoles de Girona i Salt i ella es va apuntar, accedint d'aquesta manera a la plaça i portant 13 anys formant part del centre. Aquesta escola va ser una de les primeres a contemplar i tenir a un TIS com a part de l'equip educatiu.
A l'escola, treballa amb totes les edats, des de P3 fins a sisè de primària, a més de treballar amb les famílies de l'alumnat. La seva feina dins l'aula és la següent:
La seva trajectòria professional és variada, va estar 5 anys treballant a un centre obert per adolescents, on no feia tasques d'educadora o integradora, sinó més aviat de monitora. Va estar uns altres 5 anys a un menjador escolar de Salt i uns mesos a una casa d'acollida per dones maltractades i a un CRAE a Salt.
Tot i haver estudiat Educació Social, la Susana està treballant com a Tècnica d'Integració Social (TIS). Ensenyament va obrir llistes que convocava a TIS i Educadors/es Socials per omplir places de TIS a algunes escoles de Girona i Salt i ella es va apuntar, accedint d'aquesta manera a la plaça i portant 13 anys formant part del centre. Aquesta escola va ser una de les primeres a contemplar i tenir a un TIS com a part de l'equip educatiu.
A l'escola, treballa amb totes les edats, des de P3 fins a sisè de primària, a més de treballar amb les famílies de l'alumnat. La seva feina dins l'aula és la següent:
- Fa una assignatura (una hora setmanal), a cada curs, d'educació emocional.
- Fa suport.
- Amb els alumnes de sisè treballa tot el tema de transició de primària a secundària.
- Porta el projecte d'assemblea, on fan reunions amb els delegats i traspassa la informació a l'equip directiu d'allò que s'ha parlat a l'assemblea.
A més de la feina que duu a terme dins l'aula, també fa treball fora d'aquesta, sent l'eix principal els temes comunitaris.
- Forma part d'una comissió del barri d'hàbits saludables, la qual fa campanyes per treballar, a nivell comunitari, tot allò relacionar amb aquests aspectes. Actualment estan fent una campanya sobre la importància de dormir 10 hores i una campanya sobre gènere.
- Treball amb famílies.
- Suport i acompanyament a l'AMPA.
- Treballa l'absentisme, portant controls i fent prevenció.
- Coordinació setmanal amb Serveis Socials. A partir d'aquestes coordinacions poden sorgir intervencions concretes que ha de dur a terme amb nens i/o famílies.
- Coordinació de les activitats extraescolars d'esports del centre (zumba i bàsquet). Explica que és una eina que permet treballar molts aspectes relacionats amb temes d'hàbits saludables i de relacions interpersonals.
- Assistència i participació de les reunions de claustre.
- Assistència i participació, quan és necessari, a les reunions de cicle.
- Participació en les comissions socials, on participa l'escola i serveis socials.
Pel que fa a la visió de la seva figura per part de l'equip de professionals del centre, a la Susana la consideren una més del claustre. Té una relació molt ben entesa amb l'equip i aquest valora molt bé les seves funcions dins l'escola. Amb l'equip extern, és a dir, amb el que treballa fora de l'escola, la relació també és bona.
La seva coordinació amb altres professionals és molt variada. Es coordina amb la direcció del centre, amb Serveis Socials, amb els / les entrenadores de les extraescolars, amb els professionals del centre obert, psicòlegs, mestres, integradors, etc. Resumint, es coordina amb tots aquells professionals que tinguin relació amb l'escola i els/les alumnes.
En relació a la seva figura dins del centre educatiu, considera que sí que es troba a faltar la presència d'una altra figura de l'àmbit social però que no li resulta quelcom molt important, que almenys ja està ella per portar tots els temes socials. A més, expressa que la figura de l'educador/a social, hauria de ser a tots els instituts i a la majoria d'escoles, i que l'assignatura que ella porta d'educació emocional s'hauria de dur a terme a totes les escoles i instituts.
Per acabar, la seva experiència com a Educadora Social a l'escola és molt grata, creu que, tot i estar contractada com a TIS, s'ha aprofitat el recurs i han pogut millorar alguns aspectes (absentisme, relació amb serveis socials, etc.).
Sara de la Calle, Lydia Cervera, Tamara Galan i Raquel Garzón
La seva coordinació amb altres professionals és molt variada. Es coordina amb la direcció del centre, amb Serveis Socials, amb els / les entrenadores de les extraescolars, amb els professionals del centre obert, psicòlegs, mestres, integradors, etc. Resumint, es coordina amb tots aquells professionals que tinguin relació amb l'escola i els/les alumnes.
En relació a la seva figura dins del centre educatiu, considera que sí que es troba a faltar la presència d'una altra figura de l'àmbit social però que no li resulta quelcom molt important, que almenys ja està ella per portar tots els temes socials. A més, expressa que la figura de l'educador/a social, hauria de ser a tots els instituts i a la majoria d'escoles, i que l'assignatura que ella porta d'educació emocional s'hauria de dur a terme a totes les escoles i instituts.
Per acabar, la seva experiència com a Educadora Social a l'escola és molt grata, creu que, tot i estar contractada com a TIS, s'ha aprofitat el recurs i han pogut millorar alguns aspectes (absentisme, relació amb serveis socials, etc.).
Sara de la Calle, Lydia Cervera, Tamara Galan i Raquel Garzón
Del relat d'aquesta experiència destaquem que es constata, una vegada més, com la figura de l'educ. social es veu relegada a una categoria salarial menor.
ResponEliminaCelebrem que la Susana, amb tot l'ímpetu i vocació que denota, pugui posar en pràctica en un centre d'educació formal totes aquestes tasques, les quals entenem més pròpies de la formació d'Educació Social que la que es rep en el CFGS d'Integració Social. A més, considerem que un fet molt positiu és que el centre on es troba li cedeixi l'espai d'una assignatura, dins l'horari lectiu, tant important com és l'educació emocional ja que encara no hi ha una regulació curricular que l'estableixi obligatòriament. Nosaltres pensem i defensem que ha de ser així.
Sandra Castillejos, Joan Ferragutcases, Laura Mora i Alfonso Pérez
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPartint del comentari anterior, reafirmem la idea i la defensa de l’educador social dins del sistema formal. Amb el relat exposat es demostra, una vegada més, la necessitat de reconèixer aquesta figura professional dins de l’escola. La pròpia Susana expressa que és una figura necessària dins de totes les escoles i instituts.
ResponEliminaPensem que en una societat que canvia constantment, on sorgeixen noves necessitats i exigències, l’escola s’ha d’anar adaptant i trobant maneres de donar respostes a aquestes. Per això considerem que l’educador social pot donar resposta eficaç a nous reptes; un professional capacitat per treballar dins del sistema formal, tal com la Susana fa en aquest centre. Però perquè sigui possible és necessari que el sistema educatiu obri pas a aquesta figura. És quelcom important la re-conceptualització del paper de l’educador social i dels àmbits d’intervenció, ja que està capacitat per intervenir dins d’aquest.
Tanmateix, la realitat és molt diferent de tot això i és una figura poc present a la majoria d’escoles i/o instituts. L’obertura del sistema educatiu a la figura de l’educador esdevé lenta i. actualment, ens movem en un espai on no es reconeix la figura professional dins d’aquest àmbit i la seva importància. Creiem que, el desconeixement cap a la figura professional i les funcions que pugui exercir és el que crea aquesta manca d’importància i reconeixement. De fet, aquesta idea coincideix en el relat de la Susana com el de la Maria (Integradora Social que vam entrevistar i que podeu veure en aquest mateix blog). És a dir, considerem que no es té la mateixa visió dels centres que disposen de la figura professional com la d'aquells que no disposen. Una vegada coneguda la tasca que realitza es comença a reconèixer la seva necessitat, idees que podem veure quan expresseu: "a la Susana la consideren una més del claustre. Té una relació molt ben entesa amb l'equip i aquest valora molt bé les seves funcions dins l'escola"
Per últim, destacar que coincidim amb les idees del comentari anterior quan es refereixen a la relegació de l'educador a una categoria inferior. Des del nostre punt de vista considerem que ser contractat com a Integrador Social però exercint tasques d'educador no contribueix al reconeixement de la figura professional que es mereix, arribant a la seva desvalorització i a la relegació d'una categoria inferior, incloent-hi la salarial.
Anna Alonso, Francisco Blanco, Amal El Kafroune, Carla Farré
En aquesta notícia veiem com l'educadora en aquest cas, tenint un graduat universitari es veu treballant d'integradora. En la majoria de notícies veiem com la professió d'educador social no es valora com a tal.
ResponEliminaUn aspecte a ressaltar és la bona coordinació que té la Susanna amb tot l'equip educatiu, això és un punt a favor, ja que el treball en xarxa és molt favorable. També considerem com en la majoria de casos que la Susanna té poques hores per tot el treball que ha de realitzar. Si des de l'escola se li oferís més horari podria fer una millor atenció.
Laura, Mireia, Neus, Paula i Ariadna
Un cop més, tornem a trobar que la figura de l'educador social per part de l'administració no existeix en l'educació formal, però el problema és, que no existeix la figura professional com a tal, però si les funcions que es desenvolupen.
ResponEliminaPer què realitzen aquesta pràctica? Doncs ben fàcil, és molt més rentable contractar algú exigint uns estudis superiors o universitaris, però contractar-la com a menys, perquè acaba fent la feina de les dues figures professionals i a més, surt més rentable, ja tinc l'educador contractat com a TIS i que cobrarà com a tal, que realitza la tasca d'Educador i de TIS, per tant, dos per un i el sistema guanya.
Segons la notícia o el redactat que trobem dins d'aquesta,no podem observar si realment la Susana vol "lluitar" per tal que es reconegui als professionals de l'àmbit social dins del sistema educatiu formal, perquè tal i com diu que seria bo tenir altres professionals, tampoc és del tot imprescindible, doncs bé nosaltres creiem que si ja des dels àmbits professionals que estem reunits en el món social, no comencem a fer pinya i a reivindicar la nostra tasca professional dins del món laboral de l'educació reglada , sobretot els educadors, continuarem tenint moltes mancances com a societat.
Rocio Morales, Miriam Mebdaoui, Aida Moreno, Samia Vozmediano, Montse Guerra