Educació social al barri de Taialà (Girona)
Entrevista al Juanjo, educador social de medi obert
Grup: Ingrid Florez, Alexandra Rau, Ruth Gibernau, Hatim Bourkadi i Ferran Lloret.
El seu nom és Juan José Ruiz Lagos
(Juanjo) i és educador de medi obert al barri de Taialà (Girona). Està
contractat per SBAS a 20h setmanals i sobretot exerceix tasques de joventut. Divideix
les seves tasques en el Centre Cívic de Taialà i després complementàriament treballa
juntament amb l’institut del barri “Carles Rahola” per fer una intervenció més
comunitària. Per tant, l’aposta es fa des del projecte comunitari i no per part
de l’institut i comenta que s’ha trobat amb algunes dificultats per encaixar la
seva figura, ja que per una banda, no pot dedicar les 20h en fer tasques a l’IES
i, per l’altra, dins d’aquest només té dues interlocutores que són la
Coordinadora Pedagògica i una coordinadora de 2n cicle.
Actualment, a l’IES està treballant en tres
vies: Dos dimecres al mes hi dedica una mitja hora al projecte “El Punt d’Informació”
on faciliten informació als joves en tots els àmbits des de cultura, treball,
etc., i també per referenciar la seva figura en el barri i que els joves el
coneguin. A part, està treballant en un programa de Joventut que es diu “Tallers
d’Èxit Escolar” que consisteix en fer seguiment i repàs escolar amb els joves i
ho fan en el propi institut durant 3h cada dia, ja que en barri no tenen
pròpiament un Espai Jove. Finalment, assisteix a les reunions trimestrals del projecte
de participació i està pactat amb la Coordinadora de l’IES. A més, fa
acompanyament en sortides que poden tenir encaix amb la seva figura. Ara bé, no
es contempla la seva figura dins el currículum acadèmic.
Alguns d’aquests projectes els duu a
terme en horari lectiu però al no estar incorporat dins el currículum es pacta
unes hores que posteriorment poden anul·lar-se si sorgeixen altres activitats
acadèmiques com exàmens. Aquest fet dificulta la tasca, ja que està exposat a
qualsevol contingència. Dins l’horari lectiu intervé en tutories i patis per
dur a terme amb 42 delegats d’ESO, Batxillerat i PCI el projecte de
participació que fomenta la creació de comissions que fan demandes i alhora
incorporen a altres joves motivats a tirar-ho endavant. El principal problema
és el poc nombre d’hores que pot dedicar-hi, ja que explica que es fa difícil assumir
la gestió dels diferents grups i totes les aportacions que fan.
Ens comenta que si tingués una ampliació
de contracte, hi dedicaria moltes més hores a l’institut perquè és conscient
que allà és on hi ha la població jove que cal anar a buscar i d’aquesta manera
podria definir millor la metodologia i el tipus d’intervenció que es fa en els projectes
i planificar encara més i subsanar els problemes i demandes que sorgeixen per
part dels joves. Ens explica que està lluitant per aconseguir l’ampliació i que
li han dit que cap a finals del 2020 es podria assolir. Creu que llavors en el
barri la figura de l’educador/a social podria estar integrat dins de l’institut.
A més, explica que al principi van
entrar a l’IES amb molta prudència i es van plantejar que els docents no havien
de percebre que la seva figura era intrusiva, assumint funcions que no li
toquen, ni que havien de donar més feina perquè ja van prou carregats. Per
tant, van explicar bé les funcions que tindria tothom i van introduir-ho amb cautela.
Va començar a treballar a l’IES el març del 2018, però ha estat a partir d’aquest
curs escolar que ha pogut iniciar els projectes i començar a fer feina. D’altra
banda, el fet de ser educador de medi obert li permet que pugui coordinar-se
amb serveis externs del barri com SBAS, Joventut i el Centre Cívic, així que
pot canalitzar els recursos, orientar i derivar als joves.
Finalment, fa una consideració en
referència al fet que la figura de l’educador/a social hauria d’estar integrat
dins l’equip educatiu de l’institut, podent implementar un pla pedagògic en el
centre, però les seves funcions no haurien d’estar únicament destinades en
aquell marc. Explica que la figura no es pot limitar a fer una intervenció en l’institut
sinó que ha de tenir una visió comunitària del barri i ha de poder sortir del
centre per generar altres intervencions amb els joves, en el qual no estiguis
limitat per qüestions com el currículum, l’horari, etc. A més, també reivindica
la parella educativa, és a dir, treballar juntament amb una professional, ja
que tenir dues visions de gènere permetrà captar diferents sensibilitats i facilitarà
l’accés i l’apropament de més joves.
Grup: Ingrid Florez, Alexandra Rau, Ruth Gibernau, Hatim Bourkadi i Ferran Lloret.
Considerem que, en aquest cas, l'educador social no té possibilitat de realitzar una intervenció adequada dins el centre educatiu a causa de les poques hores que li corresponen pel contracte que té. Tot i que és cert que té la possibilitat d'intervenir amb els mateixos joves de l'institut durant les hores de medi obert, seria necessàri que tingués més hores dedicades específicament a treballar dins l'insitut.
ResponEliminaTrobem molt encertada la visió de l'educador social com a figura comunitaria que treballa amb tots els agents educatius del territori, però per aquesta mateixa raó considerem que la seva presència a l'insitut hauria de ser més estable i intensa. Necessita fer treball comunitari però també estar suficient temps dins l'institut per fer orientació i detectar les necessitats.
Un altre aspecte a comentar és que l'educador explica que, tot i començar a treballar a l'institut al març del 2018, no va ser fins al curs següent que va poder començar a desenvolupar els seus projectes. A més, pensa que fins el 2020 no s'ampliran les tasques de l'educador social a l'institut. Això li deu causar una frustració a nivell laboral que ens fa adonar que el procés de l'educador social al centre educatiu serà molt llarg i encara queda molta feina per fer.
Júlia Ayats, Irene Salvador, Maria Sau, Judith Musquera i Berta Rovira
En el cas exposat, en Juan José, com en tants d'altres professionals de l'educació social, destaquem que comparteix la visió de que la figura d'ES ha d'introduir-se en l'educació formal per donar resposta als problemes (i demandes, sobretot) que tenen els joves ja que la institució escolar no ha sigut capaç de donar-los-hi. És a dir, no haver d'actuar tant d' "apaga-focs" i intervenir més des de l'inici.
ResponEliminaAra bé, veiem com si l'IES s'estigui mostrant reticent a acceptar la seva figura davant de totes les possibilitats que ell pot oferir com a educador social, tornant a deixar clar que l'equip docent sigui de "porcellana" i havent d'introduir-se dins el claustre a poc a poc, per tal que aquest no el vegi invasiu.
Donada aquesta reticència que dèiem i el fet que tingui la necessitat d'acostar-se ell als joves per abastar a més usuaris per poder resoldre més demandes que no obtenen resposta, ens fa veure que és ell qui s'ha hagut de vendre com si fos un producte a l'IES i projecta la idea, altra vegada, que les institucions escolars s'entenen com un negoci i l'alumnat els clients.
Creiem que lluitar contra aquesta idea, com diuen les companyes, també provoca frustració i que queda força feina per fer. Una feina basada en un canvi de percepció: menys intrusivitat i més d'oportunitat cooperativa de l'educ. social dins l'àmbit formal.
Sandra Castillejos, Joan Ferragutcases, Laura Mora i Alfonso Pérez
Ens sembla important destacar i analitzar dos aspectes sobre el que ens explica en Juan José sobre la seva experiència com a educador a medi obert.
ResponEliminaEn primer lloc, volem destacar la cautela que va tenir a l’hora de començar a treballar en l’IES per no ser percebut com a “figura intrusiva”. La seva manera de fer, llavors, era la de no assumir “funcions que no li toquen” i “no donar-los més feina” perquè “ja van carregats”. Tot i que va explicar als professionals les seves funcions, també va haver d’anar integrant “amb cautela”. En segon lloc, trobem interessant la idea que exposa on indica que el fet de pertànyer al medi obert, li permet coordinar-se amb serveis externs.
Pel que fa al primer aspecte, sobre com va haver d'incorporar-se dins de l'Institut, ens fa reflexionar de quina manera va desenvolupar la seva tasca per no ser percebut com a “figura intrusiva”.
Ens preguntem si cada vegada que comença a treballar alguna persona en un institut passa el mateix, i és que la nostra figura, la de l’educador social, no és coneguda i, per tant, tampoc reconeguda. Podria ser que moltes de les persones, professionals del centre, tinguessin la creença que l'educador social és una figura igual, és a dir, amb les mateixes funcions que la de l’educador de carrer i, per tant, que alguns professionals facin l’associació que els educadors socials haurien de fer el seu treball i desenvolupar les seves funcions només al carrer. Podria ser que a causa d’aquesta relació els sorgeixi el dubte de quines són realment les funcions de l’educador social dins de l'Institut?
Creiem que si volem formar part en l'àmbit educatiu formal, els educadors socials ens hem de plantejar molts reptes. Per una banda, quines accions hauríem de realitzar per tal de promoure el coneixement sobre quina és la nostra funció com a educadors i, d’aquesta manera, reivindicar la nostra figura? Per l'altra banda, com podem canviar la visió de l’educador social, eliminant aquesta possible existència de l'estereotip que els educadors treballen només al carrer? Estem convençudes que això està exclusivament a les nostres mans.
També volem deixar palès que no pel fet de treballar dins l’Institut no puguem treballar a medi obert. De fet creiem que és necessari i imprescindible sortir del centre i treballar en coordinació amb altres recursos, sempre que sigui possible. Que en Juan José té el camí més planer per estar a l’àmbit és cert, però també hem de tenir present que hem de fomentar la cultura del treball coordinat per una millor utilització dels recursos, ja que aquests són drets propis de tots els ciutadans.
Ailén Dandeü, Maria Elena Menna i Maria Teixidó