Educació social a l'Escola Bages de Manresa





Entrevista a una educadora social al SIEI de l'Escola Bages de Manresa

Fa uns dies, vam entrevistar a la Mireia Galera, educadora social de l’escola Bages de Manresa. El curs passat la Mireia va estar fent substitucions en aquesta escola i ens comenta que a principi d’aquest curs van implementar un suport SIEI (Servei Intensiu d’Educació Inclusiva) al centre. La seva figura és d’Educadora en Educació Especial, que és una de les figures que poden ocupar els educadors socials als centres educatius formals. Així doncs, a continuació farem una breu explicació sobre les respostes que vam obtenir de les funcions que realitza dins l’escola.

Tasques professionals de l’educadora al SIEI:


-Donar suport a l'alumnat amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en les activitats que organitzi el centre docent, així com aplicar els programes de treball preparats pel tutor/a o especialistes i participar en l'elaboració i aplicació de tasques específiques relacionades amb: autonomia personal, adquisició d'hàbits, d'higiene, habilitats socials, mobilitat desplaçaments, estimulació sensorial, habilitats de vida, transició a la vida adulta i preparació per al món del treball, escolaritat compartida centres ordinaris/centres d'educació especial.

-Participar en el projecte educatiu del centre.

-Conèixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la millor forma possible la seva tasca de col·laboració amb els/les mestres tutors/ores i especialistes.

-Proporcionar als mestres-tutors i especialistes, elements d'informació sobre l'actuació de l'alumnat, per tal d'adaptar i millorar el seu procés d'aprenentatge.

-Aportar una visió des de la vessant més emocional d’hàbits i comportaments als infants.

-Treball cooperatiu amb la mestra d’educació especial que els permet detectar i cobrir les necessitats de cada un dels educants.

-Adaptar el material, recursos o eines segons les necessitats individuals i/o grupals que es presentin en l’alumnat. Pot ser una adaptació metodològica (per exemple amb un suport visual amb pictogrames), curricular (optimitzar els continguts segons el seu PI)...

-Suport a la mestra ajudant-la a planificar les activitats i que aquestes estiguin adaptades a tots els alumnes.

La Mireia ens ha comentat que, en el seu cas, forma un tàndem amb la mestra d’educació especial que els permet complementar-se en l’exercici de les seves funcions. El seu treball en xarxa és essencial per tal de dur a terme una bona intervenció.


Barreres en la pràxis professional:

En aquest centre educatiu no es presenten moltes barreres, però pel que fa als recursos materials, s’han trobat amb un retard important pel que fa la dotació econòmica que ha impedit comprar material necessari. Per altra banda, pel que fa a recursos humans, es troben que les ràtios de les aules estan massificades i això provoca una important saturació tant a nivell personal com laboral.


Context on es realitzen les tasques:


Dins de l’aula habitualment, adaptant les activitats en el moment per tal que els seus alumnes les puguin realitzar.
En casos concrets, segons l’activitat o tasca que es realitzi es pot adaptar en un espai que vagi en consonància en allò que s’està treballant en aquell moment (conversa per treballar la fonètica, joc d’orientació...).


Objectius com a educadora social:

L’objectiu principal de l’educadora és “donar eines a aquests infants perquè siguin el màxim d’autònoms possibles i vetllar perquè tinguin una bona qualitat de vida.

Tot i això, hem de tenir en compte que cada persona té les seves particularitats i, per tant, moltes vegades ens hem de tornar a replantejar els objectius, les estratègies i eines per tal de donar respostes eficaces i eficients a les necessitats de l’infant.


Equip de treball:

El SIEI de l’escola compta amb una mestra d’educació especial i una educadora social per cobrir les necessitats de vuit alumnes. No obstant, la Mireia exposa que si es comptés amb més personal, es podria intervenir amb més infants que ho necessiten.

A més a més, es treballa amb les persones que comparteixen el dia a dia amb l’infant. Aquests són la família, la tutora i resta de mestres, com també amb altres serveis com poden ser EAP, CRETDIC, CREDA, CDIAP, CSMIJ, entre d’altres.

També compten amb altres serveis, en aquest cas, privats externs, ja siguin de logopèdia, psicologia… Es coordinen amb tots aquests agents educatius per tal de fer una intervenció holística amb sentit i, treballar tots en la mateixa direcció i amb metodologies similars per afavorir més l'estabilitat en el nen/a.

El treball transversal és important i positiu per a l’infant perquè treballa diferents aspectes de la vida de l’alumne. Cal destacar que no hi ha una metodologia exacte sobre com fer aquest treball en xarxa, sinó que cada escola és qui ho gestiona en funció de la seva línea de treball.


Relació amb els alumnes:

Les educadores intenten establir un vincle, més que una relació, amb els nens/es que atenen. És important que s’estableixii tant amb les educadores del SIEI com amb la tutora. Aquest vincle permet al nen/a sentir que es confia en ell, que se l’entén, que se’l veu capaç de fer coses que ell mateix no es veu capaç de fer i per altra banda, també li permet saber que si té un moment de crisi hi haurà qui el sostengui i l’acompanyi.


Visió de l’educadora social en un centre educatiu formal:

En general, la figura de l’educadora social en el centre està ben vista, tot i que hi ha persones que no acaben d’entendre quines són les seves funcions. L’equip directiu i una part del professorat la veuen com una part més del claustre i la tenen en compte com si fos una docent més. Per tant, per aquesta part és una figura visible i important. Per altra banda, hi ha una part del professorat que els resulta més difícil veure la figura de l’educadora social més enllà d’un suport, una auxiliar o una monitora que serveix per posar “parxes”. Una visió completament allunyada de la realitat.


Júlia Ayats, Judith Musquera, Maria Sau, Irene Salvador i Berta Rovira

Comentaris

  1. El cas de la Mireia com a educadora al SIEI ens deixa clar les dificultats que actualment pateixen els companys i companyes que treballen com a educadors socials als centres educatius.
    El fet és que com ella comenta, sembla que existeixen professors que encara no tenen clar quines són les tasques que desenvolupa la Mireia. Creiem que ens deixa veure que té un bon vincle amb molts professionals del centre, i considerem que aquest vincle hauria de ser un recurs que la Mireia podria utilitzar per donar a conèixer la seva feina.
    Potser la seva incorporació al centre no va venir acompanyada d’una bona explicació als docents sobre la necessitat de incorporar-la, potser veuen en la Mireia una rival, potser no coneixen quina és la formació dels educadors socials. El cas és que considerem que si ella mateixa coneix el problema de la poca valoració de la seva professionalitat, caldria que busqués l’oportunitat de donar-se a conèixer professionalment, en aquest aspecte creiem que la direcció del centre l’hauria de facilitar el camí cap a la seva plena inserció als professionals donant-li veu a les reunions de coordinació docent que es duguin a terme.
    Per altra banda trobem a faltar informació de com i en quin moment té contacte amb les famílies dels alumnes.
    Per últim hi ha un aspecte que no s’acaba d’entendre del tot i no ens queda clar en quin contex es donaria, l’aspecte que ens referim és:
    - proporcionar als mestres-tutors i especialistes, elements d'informació sobre l'actuació de l'alumnat, per tal d'adaptar i millorar el seu procés d'aprenentatge.
    Ho comentem per si cal establir algun aclariment al respecte.
    Moltes gràcies per la vostra aportació.

    Jose Cervantes, Alba Farràs, Júlia Puell, Marta Pera, Joan Sobrerroca i Alba Rodríguez.

    ResponElimina
  2. Trobem molt interessant l'entrevista realitzada a l'educadora Mireia Galera per dos motius principals; Primerament per la plaça o figura professional que ocupa dins de l'escola Bages de Manresa. Segons entenem, està contractada com educadora d'educació especial. S'encarrega de treballar, conjuntament amb la mestra d'educació especial del centre, en l'atenció global (atenció directa, coordinació amb famílies i altres entitats com CMIJ, EAP, DCIAP...) a 8 infants amb necessitats educatives especials d'aquesta escola. Aquesta feina com a tàndem trobem que pot ser molt interessant, ja que l'educadora pot aportar una visió més social, desenvolupar les coordinacions i el treball en xarxa necessaris (tal com està designat en les seves funcions) però alhora també participar en l'adaptació de materials i en l'atenció directa a l'infant, centrant-se sempre en la creació el vincle socioafectiu que faciliti la comunicació i la confiança entre aquests infants i la professional. D'altra banda, també ens sembla interessant la crítica final a la visió que tenen els professors de la figura de l'educadora. És molt positiu que hi hagi una part de l'equip docent que ja la vegi com una més, que li permeti opinar i participar en els espais on sigui contemplada. L'entrevistada també expressa que es troba que una altra part del claustre que no acaba de situar-la i que la pren més com una auxiliar que com una figura professional tècnica i amb capacitat autònoma. Aquest fet no ens sorprèn perquè, com ja s'ha comentat alguna vegada a classe, la figura de l'educador social és poc coneguda per a la societat en general i considerem que, en aquest cas, l'equip directiu podria ajudar a normalitzar i incloure la figura, aclarint quin és el rol de la Mireia Galera dins d'aquest centre.
    Un cop destacat aquests dos aspectes, ens agradaria exposar que potser trobem a faltar una tasca professional més amplia, no només centrada en els alumnes amb necessitats educatives especials del centre, sinó en aspectes més preventius com per exemple la convivència entre els alumnes del centre i la d'aquests amb l'entorn. Tenim en compte però, que no s'especifica el nombre d'hores que es troba contractada i entenem també que les tasques professionals que té assignades en l'actualitat ja suposa un alt volum de treball pel qual probablement no queda temps per treballar en altres aspectes.

    Grup: Hatim Bourkadi, Ingrid Florez, Ruth Gibernau, Ferran Lloret i Alexandra Rau.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada