Educació social en i amb la institució escolar

Per tal de descriure una de les experiències de l'educador social a un centre escolar de Catalunya ho farem a través de l'article de Parcerisa (2008), en el qual es destaquen les funcions d'aquest professional de manera clara i precisa.

Parcerisa (2008) esmenta que la incorporació de l'educador social en els centres escolars pretén ser una resposta del sistema a les problemàtiques viscudes per l'escola, la qual de vegades es troba incapaç de gestionar les dificultats de convivència que es donen.

Abans d'iniciar el detall de les funcions que realitza l'educador social ens agradaria mencionar un plantejament que considerem essencial com futures educadores en el nostre treball professional, aquest es basa en la idea de percebre l'educació com a procés i no només com a resultat, aportant importància a la negociació o l'acord entre educand i educador; la idea del treball a partir de les potencialitats, més que dels dèficits o les dificultats i tenint en compte la importància dels conceptes de flexibilitat i adaptabilitat. (Parcerisa, 2008)

Segons Parcerisa (2008: 20) tot i que el procés que institucionalitza la figura de l'educador i de l'educadora social en els centres escolars és pausat, la veritat és que es tracta d'un fet que s'està desenvolupant, a diferents nivells, en diverses comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Les pioneres van ser Castella-la Manxa i Extremadura.

Aquest document proposa una relació àmplia de funcions per a les i els educadors socials en centres escolars, que giren al voltant de l'elaboració, la implementació, la col·laboració i l'avaluació de:

- Programes de convivència.

- Normatives del centre.

- Propostes per a fomentar les relacions del centre amb el seu entorn social.

- Programes transversals (educació per a la salut, medi ambient, etc..).

- Programes d'interrelació amb la comunitat i d'aprofitament i coneixement dels recursos de l'entorn.

- Creació d'espais i d'equips de treball mediadors i negociadors per a l'eficàcia en la resolució de conflictes.

- Seguiment i control de les situacions d'absentisme escolar, fracàs i violència.

- Seguiment i col·laboració en la resposta educativa a l'alumne amb comportaments problemàtics.

- Programes per prevenir i afrontar la conflictivitat escolar.

- Activitats complementàries i extraescolars.

- Actuacions encaminades a garantir la informació puntual a les famílies sobre el procés educatiu dels seus fills.

- Programes d'informació, orientació, assessorament i associació dirigits a l'alumnat, i altres dirigits a les associacions de pares i mares.

- Suport a la formació del professorat.

Cal destacar que dins el Codi deontològic de l'educador i l'educadora social, elaborat per l'Associació Estatal d'Educació Social, el 2004, s'assenyala que la pràctica diària dels educadors i de les educadores socials s'articula al voltant de tres tipus d'actuacions:

1. Actuacions de context, aquelles accions i tasques que es dirigeixen a possibilitar un context educatiu o a millorar-lo o a dotar-lo de recursos.

2. Actuacions de mediació, entesa com 'estar entre'. Com el treball que l'educador realitza perquè el subjecte pugui trobar-se amb llocs, persones i continguts en la seva dimensió social, cultural i relacional.

3. Actuacions formatives i instructives amb persones o grups. Aquelles que possibiliten l'apropiació d'elements culturals per part del subjecte. Actes d'ensenyament d'eines conceptuals, habilitats tècniques o formes de tracte social.

A partir d'aquesta informació i a través de les funcions que s'han explicat a classe, quina reflexió n'extraieu de les funcions que es defineixen a l'article de Parcerisa (2008)?

BIBILIOGRAFIA

Parcerisa Aran, A. (2008). Educación Social en y con la institución escolar. Revista Interuniversitaria, (15), 15-27.                                                      DOI: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=135012674002

Ariadna Bach, Neus Bonell, Mireia Portillo, Laura Puig i Paula Ricart